Sessió del 29 d’octubre. Sobre ciència ciutadana i art participatiu

RIUNET_FOTO_3

La sessió d’avui ha estat conduïda per Isabelle Bonhoure d’Open Systems (UB) que ens ha presentat els convidats. Tots ells formen part d’algun dels grups que us comentàvem en el post anterior, que están implicats en diversos projectes de ciencia . Amb ells avui podrem conèixer alguns projectes de ciència ciutadana de primera ma, i fins i tot farem una petita pràctica…

A més de la Isabelle Bonhoure, aquests han estat els convidats de la sessió d’avui:

Narcís Prats i Pau Fortuño del grup Freshwater Ecology and Management  F.E.M (UB)

Jordina Belment i Concepcion Lianer del grup Punt d’Informació Aerobiològica PIA (UAB)

Però abans de conèixer les seves investigacions, l’ Isabelle Bonhoure ens introdueix en aquest fascinant món de la ciència ciutadana i ens presenta la Oficina de Ciència ciutadana de Barcelona, una iniciativa del Institut de Cultura de Bcn “on intentem sumar esforços i sempre hi ha una possibilitat d’apuntar-se a algun dels projectes”

Coneixent el nostre entorn. Riu Net i la salut dels rius.

El primer grup, integrat per Narcís Prats i Pau Fortunyo de F. E. M, ens presenta el seu projecte Riu.net. Narcis Prats ens ensenya una aplicació, de moment per a sistema Android, amb la que d’una banda aprenem a veure els rius d’una forma diferent. A més amb aquesta aplicació podrem contribuir a fer un acurat mapa de l’estat dels rius a prop de casa nostra, o, fins i tot, una mica més lluny.

Imatge procedent dels materials proporcionats durant la sessió pels integrants de F.E.M

Imatge procedent dels materials proporcionats durant la sessió pels integrants de F.E.M

La ciència ciutadana és un aprenentatge compartit, els ciutadans i els científics que molts cops els organitzen en treuen sempre profit. En el cas de Riu Net, ss tracta diu Narcís Prats “d’intentar que la gent no visqui d’esquena als rius. El nostre projecte s’apunta a la ciència ciutadana per incrementar els seus coneixements d’ecologia, i nosaltres puguem fer unbon diagnosi de qualitat. ”

RIUNET_FOTO_1

Després d’explicar-nos el fascinant projecte i el funcionament de l’app els creadors de Riu Net ens conviden a fer una petita pràctica. Tot i que a l’aula no tenim cap riu, ni el tenim a prop del museu, hem pogut fer una motivadora simulació amb diversos materials que ells ens han portat: imatges de diversos rius, de muntanya o urbans, i dels organismes que hi podem trobar.

 

Les flors i les al.lèrgies. El Punt d’Informació Aerobiològica  

 Us heu aturat mai a pensar la quantitat de arbres, plantes, flors… que hi ha a la nostra ciutat. Patiu d’alguna al·lèrgia al pol·len en certs moments de l’any?… La Jordina Belmonte ens explica que des de el Punt d’informació aerobiològica (PIA) sempre han fet ciència al servei del ciutadà. Doncs a més de totes aquelles plantes de flors visibles, a la nostra ciutat n’hi ha d’altres que no es perceben a simple vista. Avui a Sistemes oberts hem descobert flors invisibles, i com la col·laboració entre ciutadans i projectes científics pot donar com a fruit, per exemple, un detallat mapa dels arbres que tenim al nostre voltant, i de les èpoques de l’any en que les seves flors són susceptible de ser agents al·lergògens. És una qüestió, ens expliquen els integrants de PIA, de salut pública.

Amb les investigadores de PIA coneixem també el KM2 de Poblenou “un  projecte tecnològic, educatiu, periodístic i de participació ciutadana. Un mapa en el qual la ciutadania farà un cens de les coses que hi ha  en aquest barri de Barcelona: institucions, entitats, comerços, edificis històrics, plantes, temperatures, etc. Amb l’objectiu de sobreposar informació vinculada al territori i classificada segons autor, font i temàtica.”

Imatge procedent dels materials proporcionats durant la sessió pels integrants de PIA

Imatge procedent dels materials proporcionats durant la sessió pels integrants de PIA

Igual que hem fet amb Riu Net, veiem un mapa i aprenem com podríem aportar dades sobre la flora del nostre entorn més immediat mitjançant una app. Ho podem fer per exemple amb els arbres que hi ha al pati de l’escola o l’institut, o amb el que ens trobem en el camí de casa a la feina. I si ho convertim en un projecte amb els alumnes, aquests aprendran a classificar les plantes i flors i a conèxer la flora del seu espai més proper.

 De la ciència ciutadana a l’art… ciutadà?

D’una forma molt propera als projectes de ciència ciutadana, hi ha artistes que treballen fora del museu, en projectes participatius que poden tenir una incidència fora de l’àmbit de l’art. Es tracta de projectes en què, a més, en alguns casos col·laboren individus aliens al món de l’art, igual que els ciutadans no experts en ciència ho fan en els projectes que hem conegut en aquesta sessió.

És el cas de l’artista Antoni Abad amb un projecte que ja dura una dècada: Megafone.net Si visiteu el seu web descobrireu que:

“Des de 2004, megafone.net convida a grups de persones marginades a expressar les seves experiències i opinions. Mitjançant l’ús de telèfons mòbils enregistren i publiquen, de forma instantània a la Web, missatges d’àudio, vídeo, text i foto. Els participants transformen aquests dispositius en megàfons digitals, capaços d’amplificar les seves veus individuals i col·lectives sovint ignorades o desfigurades pels mitjans de comunicació hegemònics.”

Amb motiu del desè aniversari del projecte, i no només per això sinó pel seu indiscutible valor artístic, el MACBA va presentar en forma exposició-instal·lació Megafone.net. Us imagineu el repte d’exposar entre quatre parets les diferents interaccions que han tingut amb la societat a través d’Internet diferents col·lectius com els motoristes a Brasil, que arrisquen la seva vida cada dia en els carrers, o, posant un cas més proper, les aportacions de tots els que tenen problemes per circular per la ciutat perquè troben diferents barreres arquitectòniques que els barren el pas? Feu una ullada als projectes de Barcelona i Montreal, i descobrireu molt punts en comú amb el que ens van explicar les investigadores,

Si mireu aquest vídeo us podreu fer una idea de com va ser presentat el projecte en forma d’instal.lació audiovisual al MACBA- i si viatgeu a Madrid aquests dies podeu visitar-la a l’espai Matadero.

Com en els projectes de ciència ciutadana l’artista Antoni Abad insisteix que en a megafone.net s’esborra el concepte d’autoria, doncs l’artista esdevé més que un creador un mediador. I això acosta molt aquest art als projectes de ciència ciutadana en que els científics que els ideen en són tan protagonistes i autors dels resultats com tots els que hi col·laboren.

Urbonas son un col·lectiu d’artistes (format per Nomedas i Gediminas Urbonas) que també treballen un art amb un fort component social, que vol pensar i actuar sobre el món i el present en que vivim. En concret, els artistes lituanesos, s’han preocupat d’investigar entorn certes problemàtiques que afecten un país com Lituània que, per posar un exemple de temàtiques que han tractat en el seu art, de la nit al dia va passar l’any de ser un país vinculat al règim soviètic, a ser-ne un de caire democràtic, amb un règim liberal més proper al sistema capitalista que al comunista. L’any el MACBA va dedicar una exposició a la parella d’artistes. En aquesta hi havia una obra-  els resultats d’una investigació, o d’una acció en l’espai públic poden esdevenir com hem vist amb Antoni Abad una instal·lació- que neixia d’ una actuació en un espai emblemàtic, el cinema Lietuva. Un espai que podem dir que simbolitzava a la perfecció aquest canvi sobtat de règim polític que comentàvem unes línies més amunt.

Si voleu saber-ne més, consulteu el document del projecte :

“El març de 2005, l’antiga taquilla del cinema Lietuva de Vílnius va ser ocupada i convertida en un laboratori que convidava el ciutadà̀ a proposar diferents escenaris de protesta, tant per moure a l’acció com per fer-la possible. Tot i que el punt de partida va ser un estudi sobre la destrucció del cinema Lietuva l’edifici d’arquitectura soviètica moderna més gran de Lituània, es va convertir en un espai i un arxiu de diverses formes de protesta (i accions legals) contra la privatització corporativa de l’espai públic.

Podríem dir que la practica artística hauria de reflectir els canvis. Tot i que la qüestió que caldria plantejar, un cop més, és com aquesta pràctica hauria de contribuir al canvi. ¿És possible crear des de l’àmbit artístic una manifestació que no es limiti a analitzar o reflectir el canvi, sinó que el generi? Com s’organitza la capacitat d’instigar-lo?11Podríem dir que la pràctica artística hauria de reflectir els canvis. Tot i que la qüestió́ que caldria plantejar, un cop més, és com aquesta pràctica hauria de contribuir al canvi. ¿És possible crear des de l’àmbit artístic una manifestació́ que no es limiti a analitzar o reflectir el canvi, sinó́ que el generi? Com s’organitza la capacitat d’instigar-lo?”

No voldríem tancar aquesta incursió sobre la incidència que pot tenir l’art i certes pràctiques artístiques en l’espai públic i el teixit social, sense convidar-vos a llegir en una altra entrada d’aquest bloc la descripció d’una altra creació altament inspiradora, el bàcul alienígena (Alien Staff) de Kristof Wodiczko. I si cliqueu a la imatge, podreu llegir una interessant entrevista en la que l’artista parla, entre d’altres temes, de la relació entre art i societat.

ALIEN STAFF_FIG1

 

Aquí trobareu més detalls sobre aquesta obra en que l’artista va sortir al carrer per fer-nos reflexionar sobre com ens relacionem amb els altres i en concret amb aquells que considerem “estrangers.”

 

 

 

 

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en ciència ciutadana, experimentalitat artística i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.