El passat 29 d’abril va acabar un nou curs de Sistemes Oberts amb la presentació per part dels alumnes del que els seus professors havien ideat fer a les aules a partir del treball proposat en les diferents sessions. “Demanàvem als vostres professors” diu la Yolanda Jolis als alumnes “que el que descobrien durant el curs ho portessin a les aules i us fessin partícips de l’espai on es troben art i ciència. Avui ha arribat el dia de conèixer la vostra experiència i com heu estat treballant descobrint i ho heu estat materialitzant en un projecte. Avui vosaltres sou els protagonistes de la sessió.”
Comencen els alumnes del centre Col·legi Jardí amb una qüestió molt estimulant:
“Us heu preguntat mai què és el color?”
“Fusionar art i ciència és molt interessant. Nosaltres vam fer una instal·lació científica-artística que es titulava No tot el que es veu. Vam fer molts experiments, dins i fora del laboratori.
El projecte el vam començar veient un vídeo fet pels professors que interpretaven personatges científics o artístics. Era en anglès. Plantejaven preguntes com: ‘Heu pensat si tothom veu els colors de la mateixa manera?’ ‘Què són els colors llum?’
Ens vam plantejar una sèrie de preguntes entorn la llum i el color, i al final vam fer petites obres d’art, unes imatges de llum. Vam fer escultures de llum i quadres pictòrics.”
Si voleu saber més sobre aquest projecte podeu explorar:
En el cas dels estudiants del IES Moisès Broggi la primera de les propostes va centrar-se en els retrats i també l’exploració de diferents espais de l’Institut:
“Nosaltres vam començar fent fotos, buscàvem llocs per què quedessin bé. Teníem una llibreta del projecte, fèiem dibuixos. Un cop fetes fotos en parelles vam decidir que fèiem quatre retrats, el primer havia d’estar en llapis, fer ombres, el segon l’ havíem de calcar i pintar amb ceres i havia de ser realista, el tercer, havia de ser no realista i en l’últim fer servir l’estil d’algun pintor conegut.”
Una alumna ens explica un altre projecte, “Vam escriure postals, que fan fer servir per fer làmpades.”
Un altre dels projectes s’inspira en una obra de Joan Fontcuberta, “que va fer una foto d’un petó a partir d’un mosaic de fotos d’altres persones… Com si fossin els píxels. O també pensem en el quadre de Dalí, d’Abraham Lincoln, on també veiem a Gala. A partir d’aquí vam decidir fer un mural amb la figura de Moisès Broggi. Vam pixelar la foto i vam fer aquest mural.
Finalment, ens expliquen un treball on es combina pintura, fotografia, i…stop-motion:
“El projecte es diu: Nosaltres i l’institut. Efímers? Passa el temps i creixem, ens preguntem si l’institut canviarà i ens preguntem què passarà i anem fent canvis i el nostre espai va evolucionant. Vam explorar diferents llocs com els passadissos, l’aula de plàstica, l’aula dels ordinadors. Posàvem un vidre al davant, el pintàvem, dibuixant l’espai i tiràvem aigua de manera que només quedés una part. Vam investigar pintors que deixaven caure pintura en espais o papers. Per exemple l’artista Jason Martin. Vam experimentar amb diferents tipus de pintures, que després es descomposaven tirant disolvent amb plastilina que resistia al dissolvent i trèiem amb un regle… o dibuixant amb “gominoles”. Es tractava d’experimentar amb diferents materials… I després fèiem un gif.”
La Yolanda pregunta als alumnes sobre procés d’assaig i error, “L’error no és quelcom negatiu, pot ser una cosa positiva. De cada error aprens, sempre pots rectificar.” Els alumnes del IES Moisés Broggi li donen la raó: “De l’error pots aprendre, segon cop millorar-ho i esforçar-te més i donar-ho tot fins el final”
Voleu conèixer més detalls de tot el procés i els projectes? Ho podeu fer a:
Nosaltres i l’institut. Efímers?
A l’Institut Thalassa, van explorar la vida de les abelles, des de diferents matèries, i també des de la pluralitat de disciplines fusionant art i ciència.
“Hem creat un rusc. Dilluns ens vam reunir a la sala d’actes on els professors ens van explicar el projecte. Després del pati, a la seva classe cada grup va decidir com seria el seu rusc de fusta o cartó i quins colors o disseny tindria. Vam fer una abella amb cal·ligrames, vam anar a comprar les fustes amb què vam construir els ruscs.
Les dues primeres hores de dimecres vam gravar en àudio. Dijous vam fer la part de dins el rusc. Vam enganxar espelmes i mel. A la tarda vam fer hexàgons que vam pintar.
La següent setmana, el tema va ser la “ruscultura”, vam convidar a un especialista. A cada assignatura, vam fer alguna cosa, un text a català, a mates el càlcul del volum, a castellà, havíem de buscar poemes d’abelles i escriure’ls a dins. A socials un dossier amb activitats que havíem d’explicar. I a tecnologia ens van ensenyar a un vídeo com un home vivia amb les abelles.
Al principi ens va costar fer el treball, ja que no fèiem aquest tipus de projectes, al final ens vam adaptar a la situació i vam poder muntar el rusc.”
Una de les professores ens explica el caire pluridisciplinari que va prendre el projecte: “Ens vam adonar que el tema de les abelles podia donar molt joc i sobretot treballar el tema multidisciplinari al centre. Amb l’ajut de Boro Ferrando professor de matemàtiques i economista del centre vam poder tirar endavant el projecte, que ha mobilitzat 72 alumnes, i tot l’equip docent de primer. Problemes tècnics han sortit i especialment la manca de recursos. El més interessant era el treball comú, interdisciplinari, col·lectiu. El resultat final, el rusc, la instal·lació no havia de ser el nostre objectiu final. El més important ha estat el procés.”
La jornada s’ha tancat amb la intervenció dels alumnes de l’IES Borràs, que no només han compartit amb nosaltres la seva experiència a l’Institut, sinó que han preparat una performance per tancar Sistemes Oberts com es mereix: amb un procés obert, viu, d’experimentació.
Però abans ens han presentat el seu projecte “Mons encreuats”:
“Cada persona és un món. Es tractava de comptar les passes que feia una persona de 3er en un mes Ens semblava una mica monòton però he manat descobrint… Vam representar el nostre recorregut diari en uns plànols. Per què 1 metre és un metre i un litre es un litre? Hem descobert que podem mesurar en altres unitats les passes, com per exemple en grams. Ho hem fet pesant llana: 1kg de llana són gairebé, 986 grams. Amb tota la llana que eren els passos que vam fer, vam fer una instal·lació a l’institut i la vam penjar a l entrada perquè la poguessin veure. Hem descobert que quan hem penjat i la llana anava entrant caminàvem d una altra forma.”
Voleu fer un passeig per aquests mons encreuats, ho podeu fer aquí:
I… aquí:
I després… la performance!! En ella els alumnes de l’IES Borràs ens han proposat executar una a una les instruccions que una alumna anava llegint:
“Aquest és un joc individual en que no es pot parlar ni es pot fer soroll. Us vull demanar que no tingueu vergonya. No mosseguem. Seieu al terra sense parlar. Veig a gent dreta, no m’agrada la gent dreta. Tanqueu els ulls. Relaxeu-vos una mica. Veig ulls oberts. Aquest és un experiment que volem fer perquè us adoneu de coses que potser no us adoneu. Ara heu de imaginar que torneu a néixer, us creareu una vida que durarà cinc minuts….”
Després de ser nadons… hem anant imaginant una a una les etapes d’una vida nova… des de nens fins a fer-nos grans.
“Hi ha coses a la vida que passen desapercebudes” conclouen els alumnes de l’IES Borràs “Algú s’ha fixat en la música que ha sonat? Algú s’ha fixat en les passes que hem fet, en una vida? Hi ha coses que de vegades menyspreem però ben mirat cada passa pot ser el reflex de tot el que sentim i ens rodeja, tan sols reflexionem sobre això.” Hi ha millor manera de tancar aquest curs de Sistemes Oberts, que una reflexió sobre un procés vital a través del llenguatge performatiu de l’art contemporani? Felicitats a tots els participants per tots aquests processos i experiments viscuts i compartits, en que no hi ha dubte que la convergència entre art i ciència ha estat exitosa i fecunda!!
L’any que ve…més!
Sistemes Oberts. Experimentalitat artística i creativitat científica 