INTRODUCCIÓ. FITO CONESA I L’HABITACIÓ 14/18
La Yolanda Jolis obre la sessió amb una reflexió sobre “com podem connectar aquest curs de Sistemes Oberts, de mirades obertes amb una multiplicitat de maneres de veure o de connectar l’art i la ciència mitjançant un la visita a la proposta expositiva de la Col·lecció. Aquest és el missatge que vam fer arribar a l’artista Fito Conesa. Donat que no podem entendre l’obra d’art com una cosa tancada i limitada” continua la Yolanda “es tracta en el curs d’aquesta visita de treballar la idea de l’obra d’art i de les possibles capes de lectura d’aquesta, que, a més, dins la sala és en relació amb les altres obres de tal manera que les possibilitats de significar es multipliquen més… Fins que acaben generant aquesta connexió, aquest sistema obert. Per això la proposta que li vam fer al Fito va ser: com ho podríem experimentar dins les sales del museu?”
Desprès de la introducció de la Yolanda, el Fito Conesa ens acaba d’explicar com serà aquesta visita “experiencial”. “Farem” ens explica “una visita molt poc ortodoxa, hi ha mil formes d’afrontar, d’acostar-se a una col.lecció d’art contemporani … La meva proposta no passa per una lectura d’autors, de conceptes, però si que extraurem idees de forma molt orgànica, de fet farem exercicis en que tancarem els ulls, ens posarem auriculars i viatjarem a un altre espai. Tota l’estona estaré proposant experiències que parlin del que estem veient, però sense ser literals, vull dir sense llegar el full de sales o la cartel·la. No estem habituats a deixar-nos portar. Per això avui us vull proposar una lectura diferent, des d’un altre punt de vista.” A continuació el Fito ens ha presentat l’Habitació 14/18, una invitació als adolescents a viure uns dissabtes ben diferents al MACBA, un altre espai diferent que s’obre al museu…
Pel.liculats. Film creat dins el Taller de creació col.lectiva impulsat per l’ Habitació 1418, A Home In Progress Film i L’Alternativa 2014.
“Convidem els adolescents a connectar-se amb l’univers de la creativitat, de forma transversal al museu alhora que formen part del seu dia a dia. Comissaris, artistes, especialistes en robòtica… convidem a intervenir a diferents experts de diferents disciplines i creem sinèrgies amb institucions com el Centre de Cultura Contemporània, o Festivals de Cinema com l’Alternativa, on recentment hem estrenat una pel·lícula realitzada amb Laura Ginés de a Home in Progress…. Però també treballem explorant alguns espais invisibles del museu pel públic general, com amb una sessió que hem titulat Endoscopia, en que de la ma d’un dels membres de restauració coneixerem les entranyes del museu. No hi ha inscripció prèvia, el taller obert funciona de 17h a 21h, però és un horari flexible poden arribar o marxar abans. No són tallers amb un objectiu imposat, es tracta de viure un procés de treball, de generar diferents estímuls. En aquest sentit el que proposen s’acosta a la metodologia que ens interessa treballar a Sistemes Oberts.”
Després d’aquestes motivadores intervencions sobre com fer una altra visita a la col·lecció, o fer diverses activitats a l’espai del museu, fora de les sales, ara només ens queda… viure-la!
VISITEM LA COL.LECCIÓ DEL MACBA
La Col.lecció d’art contemporani del MACBA és de fet en si mateixa un sistema obert, al que diferents comissaris s’han acostat cada any. Aquest curs 2014-2015, el títol de la nova exposició entorn d’una acurada selecció obres és L’herència inmaterial. Assajant des de la Col.lecció, comissariada per Valentí Roma amb la col·laboració de Víctor Lenore, Antònia M. Perelló, i Julián Rodríguez. Es tracta d’una exposició articulada en sis eixos temàtics:
- El sagrat i el popular
- El carrer i el mapa
- El cos i el seu revers
- Polítiques de ficció
- Autobiografia i biografia
- L’intangible
Si voleu saber-ne més aquí trobareu diverses informacions per preparar una nova visita a l’exposició. A més, recordeu que també hi ha visites guiades tots els dies de la setmana en diferents idiomes!! Però la visita del passat 26 de novembre va ser-ne una ben diferent, que en aquest us proposem tornar a recorrer.
1 EL SAGRAT I EL POPULAR
…VIATGEM DINS UNA OBRA D’ART #imaginacció
Des del principi de la visita intuïm que serà ben diferent. El Fito ens reparteix unes audioguies que avui no tenen enregistrades diferents informacions sobre les obres de les sales sinó altres continguts ben sorprenents que anirem descobrint en el transcurs d’una visita poc convencional a la proposta de la Col·lecció Macba, L’herència immaterial.
Carlos Pazos. Mi pathos doy (1980-1992). Col·lecció MACBA. Fundació MACBA.
El primer que ens proposa Fito es que fem hashtags durant la visita. “No entraré en una lectura més, suposadament, objectiva a la col·lecció” comenta l’artista “Ens anirem desplaçant per les sales com qui segueix una línia de metro (on hi ha diferents punts on ens anirem aturant). La primera parada és Mi Pathos te doy de Carlos Pazos. Comencem a un saló, però abans de dir res seurem a terra en cercle, fem una mica de pinya… En aquesta visita hi haurà moments d’intensitat després dels que tornarem al món. Allò important és que no ens accelerem. Comencem amb la primera experiència. Us animo a tancar els ulls, i deixar-nos portar. Sortim d’aquí, oblidem que estem en un museu…”
…UN BOSC DE SIMBOLS #audiovisualitzar
Joan Brossa, Eclipsi (1988)
Joan Brossa, Quart minvant (1991)
Després d’escoltar el primer tall sonor que ens ha transportat des de l’interior de l’obra de Carlos Pazos a través del so d’una llar de foc, i de les declaracions de l’artista sobre la seva obra, fins a la plaça del MACBA, on sentim d’una banda els sons de construcció de l’edifici que va enregistrar un artista, i de l’altre les rodes dels skaters fregar el granit, el Fito ens proposa la segona experiència sensorial, aquest cop amb una peça de Bradien amb Escoffet, Text. Ara ens traslladem de l’obra de Pazos a l’univers de l’artista poeta Joan Brossa i de Rogelio López Cuenca que a Beaux Arts (1982) dialoga amb alguns dels poemes brossians exposats.
R. López Cuenca, Beaux Arts (1982)
Joan Brossa, Hollywood (1989)
Joan Brossa, Estel (1988)
En Fito ens convida a gaudir del poema sonor tot recorrent amb la vista l’obra de Brossa que hi ha exposada a la col·lecció.
SINESTÈSIES #escoltalart
“Escoltar un tema de Bradien i Escoffet en una sala com aquesta” explica en Fito “és de cop una relectura de coses que encara es transformen. Quan algú treballa amb el so és capaç de veure’l, veu una ona de so i pot imaginar fins i tot com sona. A mi em passa, puc veure o saber com és el so que estic elaborant amb dibuix. Passa el mateix amb la veu humana… Però no tots som sinestèsics. A mi la sinestèsia és una cosa que em fascina. Poder transformar els colors en sons, fer una mena de mescla de totes les sensacions i que en resulti una de global. L’àudio que hem escoltat ens parla de la natura, la ciència com es combinen amb la poesia. Obre tot un món de correspondències.”
Davant de l’obra El mar de Perejaume, en Fito ens proposa que deixem de banda les àudio guies i experimentem d’una manera diferent la nostra relació amb l’obra. “Quan llegim una partitura la podem llegir, capaços de desxifrar-hi el missatge, hem aprés un codi. Però això que tenim al davant és un paisatge però podria ser una ona de so, una onada de so, doncs l’artista ens mostra el mar. Per mi és una ona que comença amb una foto i desemboca en pintura… hi ha un embull de coses. Em vaig plantejar com podria transformar en so això? Com sonaria l’Empordà, el MACBA lluny del dels skaters a la plaça? ” I ens ensenya una aplicació que ha instal·lat a l’Ipad que ens acosta a una experiència sinestèsia amb l’obra d’art: “Vaig descobrir una aplicació, Phonopaper, que ens transmet un so, ens permet llegir en clau sonora la imatge. El que vull ara és provar com sona aquest paisatge de Perejaume, aquesta partitura. I després ens reprodueix a la pantalla una ona sonora del que hem sentit al passar el dispositiu al costat de la imatge.”
2. EL CARRER, EL MAPA
POEMES VISUALS #collagesonor
Katalin Ladik, The yellow bolero (1978)
“Hi ha una part de l’exposició” explica en Fito “que té a veure amb la nostra història més recent. En aquesta sala us torno a proposar una experiència sonora que sorgeix de l’obra de Katalin Ladik, però té a veure amb tota aquesta sala. Una producció no només és pintura, dibuix, en aquest cas, aquesta artista fa una partitura, diverses de fet. Però no m’interessa tant aquesta partitura o codi…que l’artista fa servir en forma de collage. Quan vaig veure aquestes obres vaig pensar, aquesta artista si té aquesta sensibilitat musical potser canta. I vaig començar a investigar a internet, i vaig descobrir que cantava i em recordava a un moviment artístic i musical, relacionat amb el dadà i una altra artista que es diu Meredith Monk. Per això he creat una pista d’àudio que les barreja a les dues: Ladik i Monk. És una cançó que es diu Tale (Conte), en que hi ha un riure contagiós. Si agafo això en aquesta sala és per què les obres parlen d’un moment de canvi, de sortir al carrer, de trencar fronteres, veiem mapes que parlen de dissolució de fronteres, d’una sèrie de canvis que repercuteixen sobre la ciutat. Ara vull que com hem fet amb la obra de Brossa i de Valcárcel Medina feu un passeig per tota la sala.”
Després, el Fito introdueix breument les obres del fotògraf Manolo Laguillo que a la sèrie fotogràfica La ciudad como organismo, retrata una Barcelona que es trobava en ple canvi urbanístic previ a l’eclosió arquitectònica dels Jocs Olímpics de 1992. “El que acabem d’escoltar és un exercici de riure i desesperació, relacionat amb l’eufòria. En aquesta sala en que s’obren alguns relats relacionats amb la transició vaig pensar en aquesta peça, Tale. La Barcelona que ens mostra Laguillo ens parla de que hi ha un moment d’eufòria que potser avui es torna melancolia. Quan Laguillo va fer les fotografies ho presentava com un moment de canvi, una eufòria, però avui és un plat trencat. El paradigma d’allò afuncional en urbanisme, un punt cec.”
Però avui el Fito no només ens porta una sèrie d’àudios relacionats amb l’obra dels artistes sinó també un que apel.la a l’experiència emotiva que podem experimentar davant d’una obra d’art. “En aquesta exposició s’ha treballat molt bé el tema del so, trobem una revisió de la musica com element canviant que crea masses i petits grups de gent. Potser amb relació de ser de Cartagena i viure sota l’ombra de Murcia, a casa meva va haver una cançó que va marcar la transició. Els meus pares estaven molt implicats políticament, i va haver una cançó que va marcar molt la transició a casa. No sé si va passar tant aquí a Catalunya. Si ho penso són records de la meva família que visc com a propis. Però aquesta cançó parla del pas a una cosa nova, trencar les fronteres i que la terra s’esquerdi, com veiem en la obra de Pere Noguera”
3. EL COS I EL SEU REVERS #rebeliointerior
Helena Almeida, Desenho habitado (1977)
“Com no estem fent un recorregut convencional” explica el nostre guia “sinó com us deia fent diferents parades dins aquesta proposta de la col·lecció, no ens detindrem en aquesta sala tot i ser molt potent perquè apel.la a l’individu i a la rebel·lia del cos. (…) Simplement us convido a recórrer-la per passar a una nova experiència en la següent sala.”
4. POLÍTIQUES DE FICCIÓ #cienciaficcions
Pere Formiguera i Joan Fontcuberta, Fauna (1989) Part de la instal.lació
“El que hem escoltat és el musical de La guerra dels mons. El musical és de Jeff Wayne de l’obra de Welles. Hi ha una versió en anglès i una en castellà. Hi ha una obra musical d’aquest gran experiment que es va fer a la ràdio. Us he posat això, en relació amb idees que anem encadenant, hem passat del carrer a l’interior, al cos, al ser un altre del Je est un autre de RimbaudPer exemple amb aquesta obra, que és una suma de símbols. A partir de la suma de dos símbols es genera un univers. Tota la sala és plena d’aquestes propostes, com el treball de Formiguera i Fontcuberta. Us convido a tornar a fer una ullada… ”
5. AUTOBIOGRAFIA I TAUTOLOGIA #socromatic
Acabem la visita a l’exposició amb una nova proposta relacionada amb la sinestèsia. El Fito ens ensenya una app que converteix els colors en sons i ens parla de Neil Harbisson, que gràcies a un giny tecnològic situat al seu clatell pot sentir els colors que la seva cegesa. (Si voleu saber-ne una mica més podeu llegir aquest post de Sistemes Oberts) Provem l’aplicació Roy G Biv Color Synth que ens presenta el Fito davant l’obra de Thomas Locher Fx bis Zz. “Aquestes aplicacions” introdueix el nostre guia “posen de manifest una cosa que tan de bo sigui el futur de moltes aplicacions, poder extreure sons de llocs. Hi ha apps que pots fer un escombrat d’on ets i genera un arxiu d’àudio.”
“El que és interessant” prossegueix “és que aquestes aplicacions ens permeten veure els colors d’una altra manera. Algú comenta que les persones daltòniques podríeu veure o viure els colors d’una altra manera “ens planteja el Fito. “Seria una nova lectura sobre les obres. Jo he seguit una línia sonora, perquè dins l’art contemporani el s’està treballant com a generador d’arxiu, de noves narratives.” La Yolanda afegeix que “el nostre comportament com espectadors encara li donem primacia a l’ull a allò visual. Avui es tractava de partir dels estímuls de la col·lecció i obrir un camí diferent per experimentar les obres.”
Félix González Torres, Sense títol (1993)
Acabem la visita davant d’una obra de Felix González Torres. El Fito proposa un treball d’arqueologia, un àudio que és una hipòtesi. Proposa recordar l’artista amb un arxiu que va trobar a la xarxa, que tot i no estar del tot segur, podria portar-nos al present la veu de l’artista.
Comiat
Sortim de les sales del museu i recorrem els passadissos de l’edifici ja buit, doncs els últims visitants van sortir ja fa una estona, amb una nova proposta sonora que ens fa el Fito. Es tracta d’una creació de Jordi Ferreiro que podeu escoltar de nou…. amb la que acomiadem el record de la visita del Fito i deixem el museu per anunciar-vos la propera sessió: un tast de tots els projectes que s’han fet a Sistemes Oberts que tindrà lloc el proper 14 de gener.
Sistemes Oberts. Experimentalitat artística i creativitat científica 