Projectes 2013-2014. Veure el món. Descriure el món

Centre: Institut Europa

Professor: Joan Garcia Aguas

Matèria:Visual i plàstica

Nivell escolar: 3r ESO

Nombre d’alumnes: 28

La proposta recorre breument el camí que porta a la sistematització científica de la perspectiva com a mètode gràfic per descriure (representar) el mon, una forma primitiva, si es vol de registrar el nostre entorn. Primer vàrem analitzar el sentit de la vista. Després vàrem aprendrem els fonaments geomètrics per descriure l’espai. Tan mateix volíem experimentar amb la construcció dels diferents dispositius que van conduir cap al descobriment de la perspectiva cònica. El camí no acabava amb la perspectiva només com a dibuix, si no que la transcendeix per iniciar-se en el camp de la fotografia per mitjà de la càmera fosca. Des d’aquí tanquem el tema de nou relaciona’t-la amb l’ull i la percepció altre cop i alhora obrim una porta a futurs treballs amb càmeres fotogràfiques modernes.

Per tant vàrem establir un discurs cíclic.

INSTITUT EUROPA_01

La intenció era descriure un cicle argumental, que reflexioni sobre la manera en que prenem consciència del mon físic, llur representació i per tant ,sobre la recollida d’informació (visual), amb l’objectiu de facilitat als alumnes eines per representar el mon de forma científica alhora que personal. Tanmateix establir com els criteris científics (el mètode científic) de l’observació, la presa de dades, l’experimentació i l’extracció de lleis universals no es contradiu amb un esperit artístic, humanista, personal i subjectiu.

1. Grup de l’experiència i tema

El grup classe escollit per dur a terme les activitats previstes va ser el de 3r d’ESO A (28 alumnes). Aquest grup fa l’assignatura de Visual i plàstica que és matèria comuna a 3r d’ESO. Es dona durant un quadrimestre en dues hores setmanals (dilluns i dimarts).

Les activitats es varen iniciar a l’abril (amb la setmana Santa al mig) i han durat vuit sessions fins a maig. L’experiència era principalment fer el camí que va portar a la sistematització científica de la perspectiva com a mètode descriptiu del mon.

2. Pla de treball

El projecte incloïa diverses propostes de treball per tal de reflexionar sobre els fonaments científics (geomètrics, matemàtics) i psicològics, que es troben el la perspectiva cònica. Per tant, el pla de treball era fer en cada sessió un petit experiment que permetés la reflexió respecte d’un aspecte particular dels diferents que intervenen per què puguem representar l’espai com ho fem.

INSTITUT EUROPA_03En cada sessió hi havia una presentació al respecte en que s’explicava per què era significatiu aquell tema i exercici que anàvem a fer, que aportava i com s’havia de realitzar. Per l’elevat número d’alumnes l’exercici no el feien sempre tots. En general, grups de voluntaris escenificaven la pràctica. En altres casos cadascú o en grups de dos alumnes realitzaven l’exercici. La pràctica es feia a classe i el mateixos alumnes recollien l’experiència per mitjà de fotografies. Al final de cada sessió es reflexionava sobre els resultats obtinguts, si el resultat era el previst, quines dificultats havien aparegut o, si era el cas, per què no havia sortit bé o en quin grau d’exactitud havíem encertat respecte de la previsió inicial.

3. Objectius

3. 1. Objectius proposats

INSTITUT EUROPA_04Els objectius proposats són diferents. Està clar que en primer lloc entendre que és, per que és així i per mitjà de quines eines i passos es pot fer el dibuix d’un objecte real (o virtual) pel mètode de la perspectiva cònica.

En segon lloc, establir que aquest fet conceptual, la perspectiva, és el resultat deduïble de l’observació de la realitat, de la reflexió respecte de diferents fenòmens físics i geomètrics que són repetibles i generals.

Per tant, a través del diferents exercicis es pretenia copsar uns conceptes que permeten representar objectivament la realitat, així com que la metodologia de la perspectiva cònica és el fruit de diferents observacions dutes a terme durant centenars d’anys per diferents artistes i científics.

3. 2. Objectius assolits

Respecte dels objectius assolits hi han diferents graus i nivells.

Respecte de la capacitat dels alumnes de treballar, per mitjà de seguir unes instruccions senzilles, i fer diferents perspectives còniques el grau d’assoliment es fàcilment avaluable ja que solament calia corregir els exercicis dibuixats. En aquest sentit sent absolutament autònoms prop d’un 25% dels alumnes són capaços de fer perspectives senzilles (model exercici fotos 28 i 29) seguint les instruccions.

Respecte de relacionar el per què d’aquestes instruccions i la seva relació amb l’espai real, i per tant la relació biunívoca realitat-dibuix, prop d’un 60% d’assoliment. Això és així ja que, per mitjà dels experiments (de projecció, de localització de la LH i dels focus, del Plànol del quadre, de la posició del Punt de vista, etc.) uns alumnes experimentaven i la resta corregia l’activitat. Tot i això el percentatge és dubtós atès que després de l’activitat al tornar a la taula a fer un nou dibuix, encara molts tornaven a seguir les instruccions fil per randa, lluny de racionalitzar-les. Per tant, en mots casos, no eren capaços de fer un pas cap a la possibilitat de realitzar el dibuix per altres vies (més abreujades, de comprovació, o per elaborar hipòtesis o deduccions noves).

4. Transferència a l’aula, que ha generat en els alumnes el projecte. Millorar les dinàmiques de la classe.

Institut Europa 05Tots els que treballem amb adolescents sabem quin és l’estat d’equilibri dins de l’aula (normalitat?) i les alteracions que es produeixen al fer notòria una observació activa, ja que l’element monitoritzat es veu alterat per la monitorització.

Per tant, coneixent com reaccionen els alumnes, inicialment no van ser informats de que l’activitat formava part d’una experiència més amplia proposada des del MACBA.

Això ha estat una constant font de problemes (sobreactuacions, pudors, etc.) típics dels adolescents. Per tant les sessions de treball tenien constants interrupcions o motius de distracció per l’ús de la càmera.

Per aquells alumnes que, com ara està de moda dir, són proactius tota activitat és enriquidora, i aquests sempre aprofiten (gaudeixen) allò que reben. Per d’altres alumnes és un motiu més per distreure’s (la moda el defineix com disruptius) i alterar l’entorn.

Per tant la dinàmica de la classe no s’ha vist alterada substancialment en el que respecta als grups humans que la integren i llur aprofitament de la proposta. La resposta ha estat en la línia de les dinàmiques conductuals preestablertes. Per tant els resultats han estat força previsibles respecte de la transferència que el projecte ha generat en els alumnes.

5. Autoavaluació, èxits i fracassos de tot el procés

En primer lloc el que ha estat pròpiament el curs al taller del MACBA.

En segon lloc la tasca a l’aula amb els alumnes, la seva preparació i els resultats obtinguts.

Pel que es refereix a la primera part, el curs ha estat molt profitós. En general els cicles de conferència-taller m’han semblat molt interessants. En general molt més estructurats i coherents els realitzats per científics i poc rigorosos i estructurats els realitzats per artistes. Sempre gaudint, en l’esperit del curs, per damunt del resultat, i emfatitzant en el procés com eina de descoberta i aprenentatge.

Destacaria el taller sobre el color, d’Erick Beltrán, poc rigorós, contradictori i forçant l’argumentació per establir un discurs. També a Jordi Ferreiro de Dibuix i performance amb tres propostes naïfs, antigues (’70) i subjectives. Per últim la programació de robots, en que dos terços del taller es dedicaven a l’assemblatge i un a la “programació” (que ja ha previst el fabricant i jo, modestament, en diria fer d’usuari).

En positiu destacaria el taller d’en Jaume Piera, de l’Institut de Ciències del Mar o la visita guiada a la col•lecció permanent del MACBA.

D’altra banda, la tendència o corrent natural (per tant, exemple del nostre temps) a recollir, bolcar, compartir, etc. tot el que es fa, via xarxes, és un aspecte que no deixa de sorprendrem.

Respecte al segon punt, la tasca a/per l’aula amb els alumnes, la feina ha estat interesant. Pel que fa el temari ja el tenia resolt d’altres anys i sols calia adaptar-lo (tuts fem el currículum). El fet més destacable ha estat la documentació del fet. M’ha recordat els happenings de joventut en que per certificar el fet filmàvem l’acció. Amb un cert marge d’improvisació tot ha sorgit dins del previst.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.