Projectes 2013-2014. Coneixent a Duchamp

Centre: Escola Grèvol 

Professors implicats en el projecte: Jordi Bonet Mas

Matèria: Visual i Plàstica

Nivell escolar: ESO

Nombre d’alumnes: 10

Unitat Didàctica dissenyada per atendre a la diversitat dins de la programació i filosofia de treball d’ESO de l’Escola Grèvol.

Dissenyat específicament per a la tipologia d’alumne poc predisposat al treball a l’assignatura de Visual i Plàstica per al segon cicle d’ESO degut a prejudicis sobre l’activitat artística

Si bé és cert que l’assignatura de Visual i Plàstica és una de les més agradables i acceptades per la majoria dels alumnes al llarg de tota l’educació primària i part de la secundària, existeix un moment determinat en que l’assignatura perd l’interès per alguns dels alumnes. Especialment a 2n i a 3r d’ESO. Tanmateix el fet de veure com en breu es començaran a articular al seu voltant les rígides estructures que “encasellaran” la seva formació de present i de futur fan que molt sovint comencin a negar la utilitat d’aquesta. Els condicionants transitòris físiològics de l’adolescent, el seu encaix a nivell social, el seu autoconeixement i la pressió familiar i social, neguen la capacitat de llibertat de la majoria d’adolescents del nostre país.

Si la professió de docent a nivell de secundària permet dotar-nos (al llarg d’uns anys d’experiència) de la suficient capacitat de visionar el problema des d’una òptica general -i per tant ens allunya de la frustració d’un enfocament particularitzat- no podem negar el fet de que part del problema resideix en nosaltres mateixos, com a professionals docents d’aquesta assignatura tan especial.

El projecte plantejat tractarà d’oferir una alternativa en forma d’activitat exemple dissenyat com un estímul que permeti, en el pitjor dels casos, trempar mínimament el discent desmotivat i, en el millor dels casos, establir un mecanisme en la ment de l’alumne que permeti dotar de valor intrínsec a les disciplines plàstiques des del punt de vista del coneixement de referents històrics que es trobin en un punt d’intersecció entre allò que sembla que no els ha de servir per a res: Visual i Plàstica i allò que els ha de servir per a molt: la ciència, encabit en el projecte d’escola dissenyat per als cursos de 3r i 4t de l’ESO .

Coneixent a Duchamp

La figura de Marcel Duchamp és el referent triat. Es troba en un encreuament dels dos camins fonamentals per a la comprensió de la nostra realitat cultural. Per una banda ens trobem el camí que creua en línia més o menys recta l’evolució mental dels humans moderns i els anteriors -si bé és cert que a nivell de perspectiva històrica no disposem de massa temps per a determinar de manera clara aquesta diferència sí podem deduir-ne un salt molt important en les conseqüències de les noves formes de pensar i els condicionants tecnològics en una nova organització social-. Els homes de finals del s.XIX ja començaven a intuir que el món estava a punt d’arribar en un moment de no retorn… Ja els impressionistes ho començaren a deduir i així ho varen fer palès. Marcel Duchamp, alimentat en el post-impressionisme va esclatar a principis s.XX amb les seves idees revolucionàries que farien canviar el punt de vista del pensament de tot el què el seguiria.

En segon lloc,  tenim el camí que creua pel bell mig d’aquesta fita a nivell mental, que no és altra que el de la dicotomia arts i ciències. Un llarg camí recorregut de la ma que per motius probablement de rendibilitat econòmica es varen separar un dia i poc en comú hem tingut des de llavors. Marcel Duchamp, com a home sabi que fou, no hi feia aquesta diferència i així la seva obra plàstica es fonamenta en la ciència de la mateixa manera que part de la ciència rep l’estímul de la intuïció de Duchamp.

Duchamp, doncs, es troba, resumint, en el punt d’encreuament dels dos camins que conformen, el canvi de mentalitat humana i el punt de trobada entre el coneixement artístic i científic.

Així, més enllà de la reflexió sobre la seva figura el projecte permet tenir un referent a mode de fita d’on partir cap a tots els camins possibles que s’originen en la seva figura.

Com si d’un cim de muntanya es tractés, coneixent a Marcel Duchamp ens permet començar la baixada des del cim cap a les valls per la vessant que més ens interessi des de la nostra pròpia personalitat.

En resum: tots els alumnes partiran del mateix punt, Duchamp, i a partir d’aquí començaran a estructurar el seu propi coneixement.

Per una banda l’inici de l’activitat es desenvoluparà dins del següent camp d’acció, dissenyat com a professor de Visual i Plàstica de l’ESO a l’Escola Grèvol sota el disseny estructural de l’assignatura, per als cursos de 3r i 4t, resumits a continuació:

El plantejament de Visual i Plàstica a 3r de l’ESO: “LA MEVA INTERVENCIÓ EN EL MÓN ÉS CLAU: COM FER-HO?”

Així com el primer curs incorpora el coneixement del “jo” i el segon curs el concepte de “Societat” al “jo”, al llarg del tercer curs, s’inclou com a objectiu maduratiu la incorporació de la capacitat i necessitat d’intervenció del “jo” dins la “societat”: jo ja sé qui sóc, sé que sóc un ésser social en UN MÓN QUE EM NECESSITA!.

El tercer curs, alhora, esdevé important en el compromís del que es pretendrà dotar als alumnes amb activitats no dirigides amb objectius socials, a nivell intern escolar, a nivell extraescolar i a nivell de barri, en les què hauran de mostrar la seva capacitat organitzativa, d’entesa, projectual i executiva, en les que afloraran l’assimilació dels valors humans i els principis ètics.

La meva intervenció en el món estarà exemplificada amb la figura de Duchamp, com a revolucionari i com a autodidacta. Deixarem clar que qualsevol personatge rellevant ha hagut de fer una recerca d’allò que és ell mateix, lligat amb el que hem après a 2n d’ESO i allò que vull fer, el que vull aportar al món. En resum: recerca de mi mateix i recerca d’allò en que vull treballar.

La figura de Duchamp ens ho permetrà, treballant des del coneixement de les seves obres i el seu anàlisi com a exemple de metodologia científica i actitud artística en estat pur.

El plantejament de Visual i Plàstica a 4t de l’ESO entén que, en primer lloc, hi ha la necessitat d’oferir un ensenyament al servei de tot alumne del centre, independentment de la tipologia o orientació d’estudis que tindrà en el futur.

L’activitat és plantejada a mode d’estímul constant de l’alumne troba en el procés de recerca i que el professor va seguint i puntualment afegint en funció del propi interès de l’alumne -l’alumne investigador-, motivat pel plantejament dels problemes en clau d’estímul, que demanda coneixements alternatius a nivell tècnic i tecnològic -pels quals s’han previst els complements formatius i activitats estimuladores-, desembocant en projectes i propostes adaptades a la diversitat tipològica i de potencial dels alumnes, amb l’única meta de superar-se a ells mateixos amb la seva pròpia capacitat per a l’esforç i la inquietud per aprendre. Valors que s’estimularan en base al profund i convençut treball de la docència des del cor.

Valors que en tots els casos el descobriment de Duchamp reforça. Estímul com a referent històric, model com a investigador i model de persona que reinventa la seu propi univers per reinventar el món, objectius a iniciar a 3r i consolidar a 4t de l’ESO.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en presentació projecte, Projecte final i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.