Projectes 2013-2014. Música i Soroll ambiental: Incompatibles o elements artístics?

Centre: IES La Guineueta

Professors: Roberto Benito

Matèria: Música

Nivell escolar: ESO

Nombre d’alumnes: 30

 

El Pla de treball ha tingut o tindrà quatre fases

a) Reflexiva: quin tema i com desenvolupar-ho?

b) Elaboració de materials i instruccions per als alumnes. Introducció al programari necessari i exemples d’audicions en l’última part del curs

c) Creacions dels alumnes: durant crèdit de síntesi (primera i segona setmana de juny)

d) Avaluació dels resultats (tercera setmana de juny)

Els objectius que ens hem proposat són:

-Fomentar la creativitat artística: re-elaboració d’una composició musical amb afegits de sons ambientals (de la natura, de l’àmbit escolar, de l’àmbit urbà, de l’àmbit casolà…) i creació d’una partitura musical a partir d’elements o objectes quotidians.

– Fomentar la capacitat de reflexió sobre el soroll ambiental i el seu ús en la música com a instrument de creació artística des de l’escolta atenta, la interpretació i creació de partitures i obres musicals

– Fomentar la inclusió dels elements tecnològics en la creació musical

– Fomentar la capacitat de treball en grup

El procés de creació del projecte es desenvoluparà durant els mesos de maig i juny. De moment hem informat succintament als alumnes en algunes classes d’aquesta activitat optativa del crèdit de síntesi, que en les últimes setmanes de curs s’introduirà als alumnes amb diverses activitats com:

-Audicions de peces que tinguin a veure amb els sorolls atmosfèrics en la música (Beethoven- 6 sinf., Vivaldi-4 estacions, Strauss-sinf.alpina, Verdi i Rossini-tempestes, etc…

Andreas Neumann. Piano preparat (2010)

Andreas Neumann. Piano preparat (2010)

-Audicions de peces que utilitzin objectes quotidians en la seva partitura (Anderson-maquina d’escriure, Gershwin-Un Americà a París-claxons, o que introdueixin objectes en els instruments per manipular el seu timbre (tack piano o piano preparat: piano preparat amb cargols o claus entre les cordes i entre aquests usos estan les peces de: Piège de Méduse (1913 o 1914) Erik Satie demanava que s’introduïssin fulles de paper entre les cordes del piano per imitar el so mecànic del mico mecànic que apareixia en l’obra. Choros no. 8 de Vila-Lobos en la seva obra de 1925 per a dos pianos i orquestra, Heitor Vila-Lobos afegia a la partitura instruccions perquè l’intèrpret introduís trossos de paper entre les cordes i els martells.

El Luthéal va ser una invenció dels anys 20 que, mitjançant complexos mecanismes aplicats a un piano, aconseguia variar el timbre d’aquest arribant a produir sons similars al del Cimbalón. Ragamalika de Maurice Delage (1879-1961) basat en la música clàssica d’índia demana que s’insereixi una peça de cartolina en una de les cordes del piano per imitar el so d’un tambor indi. John Cage va preparar per primera vegada un piano en 1938 quan S.Fort li va demanar que escrivís la música per a un dels seus balls. Cage va escriure una obra per a conjunt de percussió, però en veure el lloc on tindria lloc la representació es va adonar que no cabia tot un grup de percussió. L’únic instrument disponible era un piano de cua. Cage va considerar que preparant el piano un pianista podria tocar l’equivalent a tota una orquestra de percussió.

-La presentació i audició d’instruments imitadors de sorolls atmosfèrics: pal de pluja, caixa i plaques de trons, màquina de vent …

-Una interpretació de partitures amb objectes quotidians

-La presentació de programa a utilitzar: *Audacity (Editor i gravador d’àudio), *CDex (convertidor de formats).

També hem considerat una possible col•laboració amb el departament de castellà o català per complementar aquest treball amb una redacció.

Pel que fa una possible autoavaluació del projecte encara no l’hem poguda fer, ja que el procés creatiu no s’ha portat a terme encara. Aquesta es farà al final del procés.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Projecte final i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.