Relat del 20 de gener. Experimentalitat artística

Abans de començar la sessió d’avui, tal com estava anunciada, hem tingut una visita sorpresa. El Jaume Piera, de l’Institut de Ciències del Mar ha vingut a Sistemes oberts a convidar-nos a participar en un projecte de ciència ciutadana. L’objectiu és estudiar la qualitat del nostre mar, mitjançant la instal·lació de tres boies marines a Barcelona, que es construiran de forma col·laborativa amb l’alumnat i el professorat que participin al projecte, i es compararan amb unes que hi ha a Sant Carles de la Ràpita. El grup de recerca de l’Institut de Ciències del Mar, s’encarregarà del seguiment i assessorament dels diferents equips de treball. Tot i que no és una tasca complicada pels alumnes, es recomana que tinguin nivell de Batxillerat.

La construcció d’aquest sistema de mesura implica cert grau de llibertat que permet una aportació artística i creativa al procés. Es proposa reunir els tres grups de treball per fer el calibratge i les avaluacions una setmana abans de la Festa de la Ciència (24 i 25 de maig de 2014). Serà llavors quan s’instal·laran les boies amb un grup de pescadors a davant de la Barceloneta i s’obtindran les dades amb la participació de l’alumnat. A més, es farà un vídeo documentant l’esdeveniment finançat per l’Institut de Ciències del mar. Si voleu conèixer un projecte similar al proposat, cliqueu sobre la imatge!

Una visita en procès. Viure les obres des de l’experimentalitat artística

La Yolanda Jolis i el Jordi Ferreiro han seleccionat una sèrie d’obres exposades a l’actual proposta de Col.lecció del MACBA per acostar-nos a l’art contemporani des del seu vessant més processual i experimental. “Sóc l’especialista en la gamberrada gorda al museu” ens diu el Jordi Ferreiro, un artista que ha fet de la performance i de la interacció amb el públic el centre de la seva proposta artística.

Jordi Ferreiro. Llibre on l'artista documenta les seves investigacions.

Jordi Ferreiro. Llibre on l’artista documenta les seves investigacions.

El que els conductors de la sessió d’avui ens proposen és descobrir les obres, no tant des d’un vessant enciclopèdic, informatiu, sinó encetant una motivadora reflexió sobre el procés d’ideació i creació. Una motivadora invitació a pensar en totes les decisions que hi ha darrere unes obres que, tractant-se d’art contemporani, descobrirem que en més d’un cas no són objectes únics, acabats, sinó processos que es desenvolupen davant dels nostres ulls, o objectes artístics que necessiten de nosaltres, els espectadors, per tenir significat.

La d’avui serà una visita per trencar esquemes i viure de primera mà els processos de treball. Només cal donar una ullada  als esquemes de la visita que Yolanda Jolis, més propera a una aproximació teòrica, i el Jordi Ferreiro, tendent a una de més experimental, han compartit amb nosaltres durant l’inici de la visita.

Yolanda Jolis. Esquema de la visita guiada.

Yolanda Jolis. Esquema de la visita guiada.

Jordi Ferreiro. Esquema de la visita guiada.

Jordi Ferreiro. Esquema de la visita guiada.

També des d’aquest bloc proposem un post que més que una informació enciclopèdica i exhaustiva us ofereix diversos materials directament relacionats amb aquest procés d’experimentalitat artística, acostant-vos de nou als artistes que vam conèixer a sales. I també descobrirem que alguns d’ells han estat motiu al MACBA d’exposicions individuals, que us convidem a conèixer a través d’una sèrie de documents visuals i sonors.

Alice Creischer

La primera obra que hem visitat dins les sales del museu és El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín.

Imatges preses durant la visita a la instal.lació d'Alice Creischer El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín. Col.lecció MACBA.

Imatges preses durant la visita a la instal.lació d’Alice Creischer El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín. Col.lecció MACBA.

El llarg títol de l’obra de l’artista Alice Creischer ja anuncia la seva complexitat, o la gran quantitat de capes de signficat que s’amaguen davant o, com veurem, darrere d’aquest fascinant retaule històric.

L’any 1855 Gustave Courbet pinta El taller del pintor. Al.legoria real que determina set anys de la meva artística i moral, obra en què s’inspira aquesta visió del món contemporani de l’artista alemanya. En aquesta obra el pintor se situa al centre de la imatge.  De la mateixa manera, a l’obra de Creischer veiem a l’artista envoltada de diferents figures relacionades amb la nostra història actual. Així, tal i com resa el títol de la instal.lació contemporània i la pintura del francès,  podem pensar aquestes obres com representacions al.legòriques del context polític i cultural de la seva època.

Ara bé, tot i els trets comuns entre l’obra de Courbet i la de Creischer, aquesta última empra una tècnica ben diferent. La de Creischer no és com la de l’artista del SXIX una pintura a l’oli, si ens acostem una mica, descobrirem el recurs al collage… i… per copsar-ne el sentit complet hi hem de donar la volta. Doncs si recorrem la sala i ens traslladem a la part del darrere de l’obra que hem abordat frontalment,  descobrim que sobre la paret s’hi projecten diferents formes i que a l’altre costat del llenç, com un arxiu amagat, l’artista ha enganxat diferents textos sobre el món contemporani. Per tant no ens trobem davant d’ un quadre sinó d’una  instal·lació que reclama de la nostra participació per donar-li sentit a l’obra: desplaçar el nostre cos per mirar-la, llegir-la, descobrir els textos que s’amaguen al darrere són només algunes de les accions que El taller de la pintora reclama de part dels seus espectadors.

Ara us toca a vosaltres esbrinar més sobre aquesta obra!

Si cliqueu sobre les següents imatges, descobrireu  que s’hi amaguen diferents materials associats a El taller de la pintora…. i també a la trajectòria artística d’Alice Creischer:

Captura de pantalla 2014-01-31 a la(s) 21.52.14

atelier peintrice

TEXT B.MARI

CREISCHER OSMOTICACREISCHER ENTREVISTA

Urbonas

Després de la dissolució de l’URSS Lituània canvia de règim i passa del sistema desenvolupat per la unió soviètica al liberalisme econòmic. La parella d’artistes Nomeda i Gediminas Urbonas situen el nucli de la seva trajectòria artística en aquest punt d’inflexió. Aquesta es compon d’un entramat de treballs que es complementen i tenen certa continuïtat. Per això és força complex abordar Ruta Remake de forma aïllada, que continua i completa el projecte Transactions. Però hi ha diversos factors que ens conviden a acostar-nos a l’obra d’uns artistes que tenen una metodologia de treball molt propera a la que empren molts científics en les seves investigacions.

Les seves obres es caracteritzen per un procés de producció que implica la col·laboració col·lectiva, amb especialistes d’altres àmbits, no necessàriament artístics. En paraules de Bartomeu Marí, director del MACBA, i comissari de l’exposició Nomeda & Gediminas  Urbonas. Dispositius per l’Acció: ” Mitjançant diverses col·laboracions amb psiquiatres, dissenyadors, músics i altres professionals, els treballs esdevenen estructures inclusives i participatives que només tenen sentit en el moment de la seva activació. Es tracta d’estructures que poden mantenir-se infinitament obertes amb uns elements materials, que no deixen de fer-les funcionar com a dispositius d’acció.”

Com en un experiment científic, Transaction (2000-2004), i Ruta Remake (2002-2004), parteixen d’una hipòtesi: l’absència de veus femenines, o la seva submissió i victimització, durant l’època de l’autoritari, i masculí, model soviètic. A partir d’aquesta, els artistes, inicien una sèrie d’entrevistes a dones procedents de diferents disciplines científiques i artístiques, que podem pensar alhora com l’obtenció d’una mostra pel seu estudi. Després, la sistematització de totes les dades recopilades, i la creació d’un arxiu de pel·lícules i, sobretot, i aquest és el nucli de Ruta Remake, d’un arxiu de veus, memòria oral de les dones silenciades o victimitzades durant el règim soviètic que, a més els artistes associen a una planta, la Ruda, i també a la costura.

Detall de l'instal.lació RUTA REMAKE. Urbonas, Gediminas — Urbonas, Nomeda — 2002-2004. Tècniques diverses, materials diversos. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. 5048

Detall de l’instal.lació RUTA REMAKE. Urbonas, Gediminas — Urbonas, Nomeda —
2002-2004. Tècniques diverses, materials diversos. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. 5048

El resultat exposat actualment a les sales del museu és una instal·lació en la qual l’espectador activa l’arxiu sonor, aplicant les seves mans sobre un dispositiu inspirat en el theremin modulant a través de la seva ombra projectada sobre aquest, el volum i la intensitat de les veus. Escriu Bartomeu Marí: ” La tecnologia que els Urbonas posen en acció per a dur a terme la seva obra és molt modesta; és pràcticament invisible, però recorre als mitjans tradicionals de comunicació i als de la tecnologia digital. Els artistes parteixen de format de l’arxiu com a objecte que esdevé una eina per elucidar relacions entre el passat i el present. Una curosa consideració dels gestos i comportaments ordena els materials de l’arxiu de tal manera que l’usuari en pugui utilitzar els continguts amb interfícies aparentment molt simples, ja que es tracta de peces de roba, gestos manuals o manifestacions públiques.”

Si voleu saber més sobre l’obra de la parella d’artistes lituans, ho podeu descobrir en els enllaços que s’amaguen en aquestes imatges:

24669_510x750

RUTA REMAKE

ENTREVISTA URBONASGordon Matta-Clark

Durant la seva curta existència Gordon Matta-Clark (1943-1978) va fer trontollar els fonaments de l’art i l’arquitectura contemporànies amb, entre altres obres, les seves intervencions sobre edificis abandonats. El fill del pintor xilè Roberto Matta, es definia com un “anarquitecte” i és conegut pels seus building cuts. 

Des d’obres com Splitting (1974) en que secciona en dues meitats una casa en procés de demolició de Nova Jersey, fins Days End (1975) o Window Blow Out (1976), Matta Clark qüestiona l’arquitectura i els seus límits, així com la naturalesa del sol, amb el que s’especula, i,  alhora,  renova el llenguatge escultòric. Hem de tenir en compte que el que queda de totes les intervencions arquitectòniques que va realitzar l’artista americà és una extensa documentació fotogràfica i audiovisual, entre ella els collages de fotos que realitzava l’artista. És així com l’any 2011, Harold Berg va dipositar al MACBA un conjunt de fotografies que documenten l’obra de l'”anarquitecte”, que són a l’origen de l’exposició Gordon Matta-Clark. Portfoli Office Baroque . El col·leccionista xilè ens ofereix una excel·lent introducció a l’obra de Matta-Clark:

Al museu hem pogut veure algunes imatges de My summer 77 with Gordon Matta-Clark, i també els esbossos del darrer projecte que l’artista va realitzar poc abans de la seva mort, Sky Hook (Study for a balloon building) (Ganxo celeste (estudi per a un edifici globus). Una obra en què Matta-Clark aixeca els edificis de terra, concebent una innovadora arquitectura inflable.

Mestres Quadreny

De les intervencions en l’espai de Matta Clark, passem a les «anarquitectures» sonores de Mestres Quadreny i la seva Suite Bufa (1966). L’artista avantguardista, que va cursar estudis científics, va vulnerar les fronteres d’un sistema musical acadèmic mancat de qualsevol mena de llibertat creativa. En aquest músic experimental, que ha col·laborat amb artistes com Joan Brossa, o el músic Carles Santos, descobrim el poder creatiu de l’atzar. Unes partitures que, com les que trobem a Suite Bufa, es poden convertir en laberints que el pianista pot executar decidint on comença i acaba la peça. D’altres, d’un indiscutible valor plàstic, com Aronada, que podrien ser executades durant un temps infinit. De les seves obres cal destacar també un exquisit aspecte lúdic, i un sa toc d’ironia i humor.

En aquest vídeo Mestres Quadreny ens explica el procés de creació de la Suite Bufa una peça lírico-teatral protagonitzada per un pianista i una cantatriu, concebuda amb l’artista Joan Brossa:

Voleu saber-ne més? Cliqueu sobre les diferents partitures, i descobrireu una sèrie d’arxius sonors i audiovisuals:

Josep Maria Mestres Quadreny. Aronada, 1971. Material gràfic. Reprografia i tinta sobre paper vegetal. 37,8 x 31,5 cm. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA.  4100

Josep Maria Mestres Quadreny. Aronada, 1971. Material gràfic. Reprografia i tinta sobre paper vegetal. 37,8 x 31,5 cm. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. 4100

  Josep Maria Mestres Quadreny.  Suite Bufa, 1966. Material gràfic. Reprografia, tinta i llapis sobre paper i reprografia sobre paper vegetal diverses. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. 4093.

Josep Maria Mestres Quadreny. Suite Bufa, 1966. Material gràfic. Reprografia, tinta i llapis sobre paper i reprografia sobre paper vegetal diverses. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. 4093.

Ignasi Aballí  

 A Tres bolígrafs (1990) Ignasi Aballí documenta, una acció, un procés, o fins i tot, podriem dir, una performance: els d’exhaurir tota la tinta de tres bol·lígrafs idèntics, dins tres quadrats de dimensions diferents.

Ignasi Aballí 'Tres bolígrafs', 1990. Dibuix, Tinta sobre paper. 3 parts 127 x 98 cm c/u Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit particular, Barcelona. 1666

Ignasi Aballí ‘Tres bolígrafs’, 1990. Dibuix, Tinta sobre paper. 3 parts 127 x 98 cm c/u
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit particular, Barcelona. 1666

Si voleu saber més sobre aquest artista, podeu explorar les següents imatges:

IGNASI ABALLI 1 ABALLI 2

ABALLI 3

 Jordi Ferreiro. Dibuix i performance

Després de la visita al museu, l’artista Jordi Ferreiro ens ha proposat tres exercicis performatius a partir dels quals hem desaprès i après de nou a dibuixar de tres formes molt diferents:

1. La proposta del primer exercici és que tanquem els ulls i, amb cura, amb una mà fem un escàner tàctil del rostre del nostre company o companya i amb l’altra el dibuixem.

EXERCICI 1

2. El segon exercici ha consistit a fer un dibuix a l’esquena de la persona que tenim al davant. Es tracta de transmetre’l en cadena fins que la darrera baula transmeti el disseny col·lectiu a un full blanc.

EXERCICI 2

3. A continuació, hem  “fotografiat” el moviment de dues cintes de colors que manipulen dues persones situades al centre de la sala.

EXERCICI 3

4. Per fer el darrer exercici, ens aixequem de les cadires i dibuixem amb cabdells de llana de tots colors, ocupant tot l’espai de la sala, i fins i tot el que hi ha fora de l’aula.

EXERCICI 4

Al final de la sessió d’avui, seiem a terra, enredats en un garbuix de línies de colors. És el moment de compartir les primeres propostes d’activitats a les aules! En voleu saber més? Haureu d’esperar a les properes sessions! Com la del pròxim 17 de febrer que serà conduïda per Rocío Lara, membre de Ro-Botica, i Yolanda Jolis, historiadora de l’art,  coordinadora del departament d’Educació i Mediació del MACBA i co-creadora de Sistemes Oberts.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en experimentalitat artística, tercera sessió i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.