Relat del 18 de novembre. Creativitat científica

 “Podem repensar la ciència si l’encarem al mirall de l’art. Podem agafar l’art tenyit de ciència per a obrir una nova via per a la comunicació científica.”

Josep Perelló, Poincaré i Duchamp: encontre a la quarta dimensió

El passat 18 de novembre ha tiSISTEMESOBERTS-18-NOVEMBRE-000ngut lloc al MACBA la primera sessió de Sistemes Oberts, conduïda per Josep Perelló, professor agregat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona, membre de OpenSystems UB,  i co-creador de Sistemes Oberts. La trobada s’ha estructurat en dos blocs.  Primer, el Josep Perelló i la Yolanda Jolis  -de l’equip de Programes Educatius del MACBA i  co-creadora de Sistemes Oberts-  han introduït els continguts del curs, la metodologia de treball i les eines virtuals que s’utilitzaran en el transcurs de Sistemes Oberts. En segon lloc, el Josep Perelló ha traçat un fascinant recorregut per certes pràctiques artístiques i científiques contemporànies on es dona la sinergia entre les dues disciplines.

Pròleg: estructura, metodologia i objectius de Sistemes Oberts 

Durant la primera part de la sessió hem conegut l’estructura i els objectius d’un curs que s’anuncia apassionant, on la frontera entre art i ciència s’esborra i l’artista esdevé científic i el científic artista. No és en va que el curs  arrenca sota els auspicis de   Marcel Duchamp, un artista que va ser sensible als avenços científics de la seva època i per a qui aquests van ser una fonamental font d’inspiració durant tota la seva trajectòria.

Sistemes Oberts” introdueix Perelló “és un nou curs que ofereix al professorat l’oportunitat de descobrir i examinar la hibridació i la convergència entre les pràctiques artístiques i científiques. Dues activitats que, cadascuna per la seva banda, constitueixen processos d’investigació i coneixement. En aquest sentit, es busca facilitar el diàleg entre les dues disciplines i fonamentar l’esperit crític”

Alumnes assistents a la sessió del 18 de novembre al MACBA

Alumnes assistents a la sessió del 18 de novembre al MACBA

El curs s’estructura en vuit sessions, en que es combinaran aquelles protagonitzades per  investigadors en actiu que des de l’educació, la recerca, o la pràctica artística abordin el diàleg entre art i ciència, amb altres pensades com a sessions de treball del participants en el curs. El Josep Perelló insisteix molt en la importància  de “pensar el sistema de creació com un sistema obert sotmès a discussió”, en la importància de concebre la creació com una forma col·laborativa. I també, és clar, en l’absolut protagonisme del procés creatiu, que esdevé en si mateix un objectiu del curs. Així, la formalització dels projectes finals- fruit del treball dels professors a les seves aules, de les vuit sessions realitzades al MACBA, i de la interacció i col·laboració en l’espai virtual d’aquest blog i de wikispaces- podria ser no tant un objecte físic, una “obra”, com una documentació de treball a l’aula. La documentació d’un procés de generació de coneixement i aprenentatge compartit per alumnes i professors.

Itinerari: dels 3 stoppages étalon de Duchamp a l’art i la ciència contemporanis

“L’artista no és l’únic que consuma l’acte creador doncs l’espectador estableix el contacte de l’obra amb el món exterior desxifrant i interpretant les seves profundes qualificacions per afegir llavors la seva pròpia contribució al procés creatiu.”

Marcel Duchamp

Primer agafem tres cordills d'un metre...

Primer agafem tres cordills d’un metre…

Acabada la introducció del curs, Josep Perelló ha convidat els alumnes a viure una experiència que és en l’origen de l’obra de Marcel Duchamp  3 Stopages Étalon. Després de tallar tres cordills d’un metre, els participants en l’experiment els han llençat des d’una altura igualment d’un metre sobre un paper d’embalar disposat a terra. La intervenció de l’atzar, un ingredient fonamental d’aquesta proposta, dóna com a resultat tres “metres” ben diferents.  Llegim la descripció de Calvin Tomkin de l’acció de Marcel Duchamp, en la seva excel·lent, i molt recomanable, biografia sobre l’artista:

“Amb la paciència metòdica del científic que està realitzant un experiment, (Duchamp) va tallar un segment de fil de cosir blanc d’ exactament un metre de longitud, ho va sostenir tibat al màxim, a un metre de distància per sobre d’un llenç rectangular- que havia pintat prèviament de Blau de Prússia- i ho va deixar caure. Va repetir la mateixa operació amb dos fils més, deixant que cadascun caigués “serpentejant al seu antull”sobre llenços diferents, per després procedir a pegar-los amb cura, respectant la forma que havien adoptat , amb gotes de vernís. El resultat va ser Trois Stopages Étalon, en els quals, com digués Duchamp “vaig descobrir el principi del meu futur”. Stoppages era l’equivalent francès d’un arranjament invisible, d’un sargit. El que Duchamp havia fet era arreglar, o millor dit, esmenar la unitat francesa de longitud, una mesura fins llavors inexpugnable establerta per dues marques en una barra de platí conservada sota condicions invariables de temperatura i humitat a l’interior d’una càmera cuirassada del govern. L’esperit de la física juganera havia entrat ja en acció en aquella “nova imatge de la unitat de longitud”, els contorns de la qual estaven dictats per l’atzar i que Duchamp acabaria considerant una de les obres claus del seu desenvolupament com a artista.”

...i després de llençar-los des de un metre d'alçada descobrim les formes resultants de l'acció de l'atzar

…i després de llençar-los des de un metre d’alçada descobrim les formes resultants de l’acció de l’atzar

Aquesta acció, prossegueix Tomkins, va alliberar Duchamp del llast de l’art del passat, i va ser una de les moltes respostes de l’artista a la qüestió cabdal de la seva obra “Es poden fer obres que no siguin obres d’art?”. Però no tan sols som davant d’ un gest alliberador per a l’artista, sinó també pel científic. Sistemes oberts se situa precisament en la conjunció entre “la precisió del científic”,  l’ inquietud de l’artista, i la física o la ciència, que esdevé juganera. De forma profètica el creador francès va trencar les fronteres entre art i ciència en més d’una ocasió, i, en una altra obra cabdal per la història de l’Art,  Étant donnés, va obrir la via a un altre component essencial en l’art , i la ciència del nostre temps present: el paper actiu de l’espectador, que esdevé participant en l’obra i en el seu procés de generació de qüestions i significats. Per això podem dir que no només aquesta sessió, sinó tot el curs s’empara sota la benèfica protecció del lúcid Duchamp!

En aquest sentit després de l’experiment,  Josep Perelló ens ha ofert un itinerari apassionant per un conjunt d’ obres d’art i experiments científics -tot i que , per descriure’ls amb propietat hauríem de parlar de processos artisticocientífics, o obres “científico-artístiques” – en que la participació de no experts i la confluència de disciplines diverses en són les característiques principals.

L’any 2009 es va organitzar al Centre d’Arts Santa Mònica l’exposició Freqüències en què l’artista Eugènia Balcells, va fer seva la taula periòdica, explorant les freqüències lumíniques dels diferents elements químics. L’exposició va comptar amb un espai educatiu del qual va néixer una nova manera d’acostar-se a la taula dels elements, fruit de la trobada entre la mirada d’una artista i les teories científiques. Avui,  podem veure la instal·lació relacionada Homenatge als elements,  a la biblioteca de la facultat de física de la Universitat de Barcelona.

A Control Burble Remot de l’artista Usman Hake,  que va presentar-se per primer cop a Barcelona el 27 de febrer de 2010, els ciutadans controlaven mitjançant una sèrie de comandaments a distància la instal·lació lumínica.

La tecnologia mòbil obre una gamma infinita de possibilitats de participació ciutadana en diferents disciplines artístiques. Al projecte Solar Equation l’artista Rafal-Lozano Lemmer, en un projecte col·laboratiu on hi participava de forma directa la NASA, va concebre una simulació de l’activitat solar.  Igual que el pintor decideix els materials i la paleta de colors amb què crear, mitjançant una l’ús d’una aplicació instal·lada al dispositiu mòbil els ciutadans  podien generar, o projectar, sobre una immensa pantalla esfèrica, diversos tipus d’explosions solars a partir de la selecció d’uns o altres paràmetres corresponents a l’estudi científic de l’astre rei.

Un altre artista que col·labora directament amb una institució científica és Julius von Bismarck que actualment està realitzant una residència a l’accelerador de partícules a Ginebra.

A una recent edició d’Ars electrònica hem vist com un grup d’artistes la performance de llums Quadrocopter ha fet servir els mateixos drones que s’empren amb objectius militars, o –per molt que sembli una broma, comercials, doncs, segons sembla,  Amazon està fent proves per portar-nos volant els encàrrecs al balcó de casa, amb aquests petits aparells- per crear una peça artística, que ens recorda la cèlebre escena de l’encontre entre els alienígenes i els humans d’Encontres a la tercera fase de Steven Spielberg.

La gran diferència és que la de Spielberg és una pel·lícula de ciència-ficció, i aquesta obra un veritable exemple de ciència-creació!

A continuació d’aquesta aproximació a alguns projectes artístics -molts d’ells integrats a l’espai públic, i urbà- on la ciència i la implicació activa dels espectadors, que esdevenen participants, actors o activadors de l’obra, són ben presents, li ha tocat el torn a la ciència. Però de nou, ens trobem davant una ciència que compta amb la inestimable contribució ciutadana, de milers d’individus que no tenen per què ser científics experts, ni necessàriament grans coneixedors de les teories científiques. Així, Josep Perelló ha tancat la sessió amb alguns exemples d’ iniciatives de participació ciutadana en l’àmbit científic, a partir dels quals podríem parlar de “ciència ciutadana”.

Ben aviat…

El pròxim 16 de desembre l’artista Erick Beltrán i el científic Pere Castells compartiran amb nosaltres els resultats d’una enigmàtica col·laboració que s’està duent a terme aquests dies. Quina proposta sorgirà de l’encontre entre un artista que investiga la natura dels sistemes de coneixement, i per tant, de la forma en què ens relacionem amb el món, o bastim teories per fer-ho, i el responsable del projecte “científico-culinari” Bullipèdia?

Ho esbrinarem a la propera sessió!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en ciència ciutadana, cuina i ciència, Primera sessió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Relat del 18 de novembre. Creativitat científica

  1. Retroenllaç: Final de curs. Presentació d’activitats i projectes | Sistemes Oberts. Experimentalitat artística i creativitat científica

Els comentaris estan tancats.