Retrat d’itineraris d’aigua

Des del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, he anat a visitar la Mercè i les seves alumnes a l’Institut Cervantes, en ple cor del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Havíem quedat de trobar-nos per plantejar el treball final, el retrat d’itineraris d’aigua que cada membre de les vuit parelles que coordinàvem la Mercè i jo pogués crear de l’altre membre de la parella sense conèixer-se personalment encara.

Així, a través de 9 sessions de classe, en què s’ha intentat recórrer aspectes importants vinculats amb l’aigua, s’ha anat produint un intercanvi d’imatges i comentaris respecte a la seva tria entre cada membre de les diferents parelles. Una imatge escollida de cadascun dels 9 reculls d’imatges, prèviament elaborats per les professores i que il·lustraven cada sessió de treball. En el comentari s’agraïa trobar-hi, a més dels motius de la tria, alguna pista personal que hi estigués relacionada.

En aquestes 9 sessions s’ha tingut molt en compte la diferència de nivell acadèmic entre cada membre de la parella de treball (una alumna de tercer de primària és apadrinada virtualment per una alumna de tercer de secundària) per tal que l’exigència de contingut i de realització de les sessions, sense ser excessivament complexa per a unes, no fos, tampoc, excessivament relaxada per a les altres.

La lluerna que caracteritza, per dins, l'Institut Cervantes

La lluerna que caracteritza, per dins, l’Institut Cervantes

En arribar a l’escola, com que era l’hora del pati, la Mercè va fer-me de guia pel centre, un palau del segle XIX, utilitzat ja com a escola Cervantes un cop acabada la Guerra Civil espanyola i rehabilitat el 1992 amb molta cura per satisfer les necessitats pròpies d’un centre educatiu, amb molt d’espai i molta claror natural. La vida acadèmica i lúdica gira entorn a una gran lluerna central.

Un cop reiniciades les classes, les 8 alumnes implicades i nosaltres vam reunir-nos en l’aula de ciències, que és on la Mercè imparteix la seva matèria amb el grup de tercer, després d’haver-nos presentat, d’una forma per a mi molt emotiva, a peu de porta de la seva aula de tercer on les havíem anat a buscar.

Hi havia tres propostes de “retrat” a partir de les quals les mateixes alumnes van començar a apuntar innovacions interessants. Es tractaria de crear una composició, tipus collage, amb les imatges rebudes de la parella amb la possibilitat d’incorporar-hi alguns dels comentaris aportats, creant un conjunt personal en el que l’altre membre de la parella pugui reconèixer-se d’alguna forma.

Recull d'imatges

Recull d’imatges

Les propostes varen ser fetes a partir de les imatges i els comentaris que la Mercè havia escollit del recull d’imatges, com si fos una nova parella a la qual jo volgués “retratar”.

Reconeixement no tant en l’aspecte físic, que es desconeix, sinó més en l’àmbit de l’emocionalitat, l’afectivitat, l’estètica i la intel·lectualitat.

 

La Mercè Amores amb els seus alumnes de 3r de primària

La Mercè Amores amb els seus alumnes de 3r de primària

Per això, el dia abans d’aquesta trobada, s’havia elaborat un vídeo curt en què les alumnes de secundària es presentaven d’esquena i deien quina parella eren i per quina lletra començava el seu nom. Així donaven a conèixer l’alçada, el color, la llargària i l’aparença dels cabells i la proximitat de la veu pròpia. Aquell matí, vam fer el mateix amb les alumnes de primària per oferir a les de secundària, al seu torn, informació més concreta, per si podia ajudar en el treball definitiu. Va ser una trobada molt emotiva i profitosa.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Grups de treball i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.