Relat del 13 de febrer

Igual que la de dilluns 4, la sessió d’avui, dimecres 13 de febrer, de Sistemes Oberts ha començat al MACBA, amb la visita de l’obra d’Erick Beltrán El món explicat. Després, a l’aula, els participants de la sessió han presentat les seves propostes. Com en altres grups de treball, els membres de “Cert o fals” són professors de disciplines científiques i artístiques diverses. Així és com una professora de biologia ha aportat un punt de vista molt interessant a una activitat que potser només hauríem relacionat amb l’assignatura de música. La proposta és construir una harmònica de cristall, un instrument que ha inspirat músics com Mozart. Tal i com la coneixem, l’harmònica de cristall és una estructura de vidre que es toca amb els dits mullats i que permet executar melodies caracteritzades per un so molt cristal·lí.

L'harmònica de cristall que ha fet el grup "Cert o fals"

L’harmònica de cristall que ha fet el grup “Cert o fals”

L’activitat que proposen els integrants de “Cert o fals” implica una exploració dels sons i d’algunes propietats de l’aigua en contacte amb certes substàncies químiques presents en les nostres llars com ara els espessants alimentaris, que fan, per exemple, que el cacau que prenem cada matí es dissolgui o tingui aquell aspecte que ens agrada tant. El primer pas per construir l’harmònica de cristall és disposar d’uns pots de vidre de les mateixes dimensions i en el mateix nombre que les notes de l’escala musical. Els nens hauran de jugar amb la quantitat d’aigua necessària per anar creant els diferents sons, prenent com a referència tant el la d’un diapasó, les notes d’un piano si n’hi ha un a l’escola o les d’aquest piano virtual que podeu trobar a la xarxa.

Com sonaria aquesta harmònica de vidre si canviés l’estat de l’aigua? El que va proposar la professora de biologia, va ser, com us comentàvem unes línies més amunt, jugar amb l’espessor de l’aigua i els canvis en la seva textura resultants del contacte amb diversos components químics. Avui, a l’aula, hem experimentat amb uns espessants que es dissolen en fred (hidrocoloides) que han convertit l’aigua en una pasta densa. Però també podríem jugar a dissoldre-la en sucre o altres materials més accessibles que molts de nosaltres tenim a la cuina de casa. Les dues paraules“cert o fals” que donen nom al grup de treball són una invitació a la reflexió a partir de l’experimentació amb els sons i les textures de l’aigua. “Si el recipient és gruixut, el so és més greu. Cert o fals?”. “Si el líquid és més dens, el so és més greu. Cert o fals?”… Són algunes de les preguntes de la graella que ha presentat el grup de treball, on es desenvolupen diverses qüestions lligades al so i a l’aigua que els alumnes hauran d’esbrinar.

Text projectat pel grup "La curiositat no té límits"

Text projectat pel grup “La curiositat no té límits”

El grup “La curiositat no té límits”, ha reprès l’activitat Itineraris d’aigua, que ens va començar a explicar la part del grup que ve a les sessions de dilluns. La proposta, com comentàvem més detalladament en el post del 4 de febrer, consisteix a fer un intercanvi entre alumnes de diferents centres per treballar el tema de la construcció de la identitat. L’aigua és el motiu que els guiarà a la coneixença de l’altre, compartint, per exemple imatges del got amb què beuen o de les xancletes que fan servir… Es tracta, ens expliquen, d’anar coneixent l’altre a partir de gotes d’informació compartides i dosificades fins anar completant el retrat del desconegut amb qui hauran establert contacte.

Finalment el grup “Tlàloc” ens ha presentat un estimulant projecte en què es troben la mitologia i la tecnologia, a l’entorn de la narració del cicle de l’aigua. Tlàloc, a Mèxic, és la pluja. No el “déu de” la pluja, sinó la pluja mateixa, ens explica un dels membres del grup, d’origen mexicà; i això, ens diu, és molt important perquè la concepció de la Natura com a divinitat en cultures com l’asiàtica o la llatinoamericana és molt diferent de la idea europea de vincular certs déus als elements. El viatge de Tlàloc, la seva transformació, és el mite al voltant del qual, a Mèxic, s’ha articulat la narració del mite de l’aigua.

El robot que ha presentat el grup "Tlàloc"

El robot que ha presentat el grup “Tlàloc”

La proposta del grup és que els alumnes construeixin, inventin, la seva pròpia narració del cicle natural mitjançant la utilització de petits robots i Scratch, un programa interactiu apassionant que hem descobert avui a la sessió de Sistemes Oberts, amb el qual us convidem a experimentar. En l’activitat s’assignaria una fase del cicle de l’aigua a cada grup, que hauria de buscar la manera d’expressar-lo. El treball es divideix en una primera fase, en què els participants aprendran a programar i manipular els robots i capturaran imatges i sons per construir la seva narració. En una segona fase, s’haurà de posar tot el coneixement de la primera en la representació mitjançant les eines adquirides dels diferents moments dels cicles de l’aigua.

Després de conèixer els projectes dels grups de dilluns i dimecres, ens morim de ganes de començar a treballar dins les aules. Encara hi ha molta feina per fer, però aquest és, sense cap mena de dubte, un excel·lent començament! I no oblidem que a Sistemes Oberts, el procés és tant o més important que el resultat!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en tercera sessió i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.