Relat del 4 de febrer

Avui la sessió ha començat a les sales del MACBA, on hem descobert un projecte artístic que també parla de l’aigua. Es tracta d’El món explicat, d’Erick Beltrán. En aquesta obra, l’artista mexicà, que actualment viu a Barcelona, construeix una enciclopèdia a partir de les teories que la gent del carrer va compartir amb ell i els seus col·laboradors. Com passa amb moltes obres d’art, tot va començar amb una inquietud, una pregunta insistent que rondava el cap de l’artista: com elaborem teories en la nostra vida quotidiana? Els participants en l’experiment de Beltrán marxaven a casa amb una petita enciclopèdia en què ells havien contribuït responent a una bateria de preguntes a partir de les quals havien desvetllat la seva cosmologia personal.

L'enciclopèdia d'Erick Bertrán

L’enciclopèdia d’Erick Bertrán

Potser us preguntareu on és l’aigua en aquesta enciclopèdia. Fullejant-la, hi hem trobat diverses entrades en què apareix el líquid vital, relacionat amb alguns dels temes que han triat els diferents grups de treball de Sistemes Oberts. Per això, a les sales del museu, hem llegit una d’aquestes entrades (agua, dinero, provecho, jodemos, evolución), que parlen del cost de l’aigua i del seu consum als pobles i a les ciutats, sempre des de la visió d’un no-expert, d’algú del carrer a qui, com ens podria haver passat a nosaltres, l’atzar va portar a respondre les preguntes de l’Erick Beltrán.

La construcció del coneixement no especialitzat

La construcció del coneixement no especialitzat

Durant la segona part de la sessió, hem tornat a l’aula, on els grups han presentat les activitats que han estat preparant durant el passat mes de gener. Sabíeu que per produir un quilo d’arròs es necessiten uns 3400 litres d’aigua, i 15500 litres per un quilo de vedella? Potser aquestes quantitats no us sorprenen gaire, a tots ens costa imaginar 1000 litres d’aigua de forma tangible –és una magnitud que en certa manera ens sembla força abstracta. A partir de la necessitat de prendre consciència de l’ús que fem del recurs vital, el primer grup de treball ens ha presentat una proposta relacionada amb la mesura –i la desmesura– de l’aigua. I també amb un concepte fascinant: el d’aigua virtual –és a dir, la que es consumeix per produir certs béns i serveis.

El que ens proposa el grup de treball és precisament buscar, amb els alumnes, formes d’experimentar físicament en què poden consistir aquestes grans quantitats, que “no podem” mesurar, a través de diverses activitats. Buscar maneres de fer comprensible la mesura, la magnitud de l’aigua que consumim. En aquest grup heterogeni, els professors de diverses disciplines científiques i artístiques aviat han descobert que el mitjà artístic és idoni per fer significativa la idea de magnitud. Daniel Canogar i les seves projeccions amb fibra òptica sobre mitjans aquàtics com piques o piscines és un dels exemples que els professors faran servir per il·lustrar els seus alumnes de com l’art contemporani s’acosta, en certa manera, a la importància vital de l’aigua i del seu consum responsable.

Compartint projectes

Compartint projectes

El grup “Ús i consum de l’aigua” ha desenvolupat la seva tasca d’una forma diferent: ho ha fet a partir del treball a les aules i de la interacció amb els alumnes per veure quines activitats poden sorgir. Avui han compartit amb nosaltres el fruit de les primeres accions fetes al institut, en el marc de diverses disciplines com la llengua, les ciències o la plàstica. Primer, els docents van traspassar a l’aula una sèrie d’activitats que ells mateixos havien realitzat durant la primera sessió de Sistemes Oberts: van dividir els alumnes en diferents grups perquè pensessin una sèrie de conceptes lligats a l’aigua. Després, a classe de plàstica, van plasmar tots aquests conceptes de forma gràfica, en petit format per, posteriorment, a partir de l’ampliació de les imatges, fer un curiós decorat de Carnestoltes.

Dibuixos dels alumnes de l'IES Enric Borràs

Dibuixos dels alumnes de l’IES Enric Borràs

Un carnaval temàtic que celebrarà l’any internacional de l’aigua. A classe de llengua els alumnes van buscar poemes i cançons de tema aquàtic. I també han realitzat una sèrie de vídeos partint d’una premissa única: posar en escena aquell moment màgic en què llencem una moneda a l’aigua i demanem un desig.

El grup “La curiositat no té límits” ha ideat una activitat centrada en l’ intercanvi entre alumnes de diferents instituts per treballar, a través de diverses metàfores vinculades amb l’aigua, el tema de la identitat, de com construïm i representem el nostre jo. Com els docents que treballen el tema de la mesura de l’aigua, el grup ha proposat una sèrie d’obres d’artistes contemporanis com a font d’inspiració, com ara Anar-hi anant d’Eugènia Balcells o An ocean without a shore de Bill Viola. Les idees que han sorgit són tan estimulants com la de comparar els diferents jos amb bossetes d’infusió que manifestaran el seu caràcter un cop submergides en aigua. Una altra proposta és la de propiciar un intercanvi entre alumnes de diferents instituts. Cada un d’ells haurà de construir el seu retrat, per presentar-se al seu company de joc. La imatge de la seva tassa o el seu got preferit, les fotografies de les fonts del seu barri o la lletra d’una cançó que els hagi de fet plorar són algunes de les pistes que intercanviaran a través d’un correu electrònic els nous amics virtuals que, potser, es coneixeran per primer cop durant l’última activitat de Sistemes Oberts a la fàbrica per a la creació de Fabra i Coats.

L’últim grup de treball, més centrat en el procés que en la realització d’una activitat, investiga la possibilitat de capturar diferents imatges de la cristal·lització de l’aigua. Tanquem la sessió de Sistemes Oberts amb la sensació gratificant de la feina ben feta, i amb ganes de començar a veure el fruit de totes aquestes idees madurant a dins de les aules.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en tercera sessió i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.