Relat del 16 de gener

Durant la sessió del 16 de gener hem seguit treballant entorn del projecte d’Eugènia Balcells Freqüències, però des de la perspectiva educativa. Les convidades d’avui són dues professores de l’Escola Cooperativa el Puig d’Esparreguera, la Núria Matas Nin i l’Anna Sala Presas, que ens han explicat com Freqüències va donar lloc a un projecte educatiu en què van participar tots els nens de l’escola.

Escoltant a les professores de l'Escola Cooperativa el Puig

Escoltant les professores de l’Escola Cooperativa el Puig

De fet, el de l’escola el Puig no és l’únic projecte que es va inspirar en l’obra d’Eugènia Balcells sobre els elements. L’arròs es planta amb arròs, del qual us parlàvem en el post anterior, és un documental realitzat i filmat per la pròpia artista i els seus col·laboradors que va recollir molts dels treballs duts a terme en diferents centres. Una pel·lícula nascuda de la urgència d’enregistrar una sèrie d’iniciatives en diferents escoles i instituts que d’una altra manera haurien desaparegut, com succeeix quan un curs acaba i en comença un altre per donar lloc als nous projectes.

Després d’una breu introducció de la Lali Bosch a Freqüències, la Núria i l’Anna ens han explicat com durant un any una obra d’art i una artista van inspirar tot tipus d’activitats que agermanaven l’art, la ciència i altres disciplines. Però el primer pas va ser visitar l’exposició. “El primer que vam pensar”, ens expliquen les professores, “és com entrem amb els nens a l’exposició. I vam arribar a la conclusió que deixaríem que se sorprenguessin amb el que trobarien. La sorpresa era un factor a tenir molt en compte. Per tant, només vam explicar que aniríem a una exposició, perquè hi arribessin amb una mirada ben oberta.” Hi van anar tots els alumnes d’una escola petita però que abasta totes les edats de l’educació obligatòria: des dels dos als setze anys. Us imagineu uns nens tan petits acostant-se potser per primer cop a una sala d’un museu i experimentant la màgia dels elements químics i els espectres lumínics? Les docents ho rememoren: “Em vénen al cap les mirades dels primers grups, els dels nens de dos anys. Els vam fer una capa blanca. Deixàvem que els colors es projectessin sobre el seu cos. Això donava joc a mirar-se, a un moment màgic de veure què passava…”

A Arts Santa Mònica, Freqüències va néixer en directa col·laboració amb l’Àmbit de Ciència,  una línia de treball en què es desenvolupaven projectes de ciència, art i educació del qual era responsable en Josep Perelló, membre del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona. La Lali Bosch, comissària de l’exposició, relata com cada dijous diferents especialistes procedents de diverses branques científiques i humanístiques abordaven un mateix tema; el títol de les intervencions era sempre aquest: La llum, l’origen dels colors. Per això no va ser gens difícil per l’Escola el Puig sumar-se a aquestes sessions i desenvolupar el seu centre d’interès anual, amb una estreta col·laboració amb el museu i l’artista.

Al final del procés, l’escola va publicar un llibre, d’edició pròpia, que recull les diferents línees de treball que van anar sorgint, que els alumnes i docents van anar construint, sense que el punt de partida fos un projecte tancat. I això va ser tot un repte, el mateix que planteja Sistemes Oberts. “Com a equip de mestres”, ens diuen la Núria i l’Anna, “vivim un procés d’aprenentatge constant. El que ens costa més es no tenir un disseny molt concret, no tenir una planificació tancada. Es difícil. Desaprendre a programar i abordar el treball amb la ment al més en blanc possible és la única manera de rebre totes les veus dels nens. Amb una direcció molt marcada, se’ns escapa tot el que tenim fora del nostre angle de visió.”

L’aproximació a Freqüències, i al projecte educatiu de l’Escola el Puig, ha acabat amb un torn de preguntes que ha abordat el tema de la taula periòdica dels elements i els espectres de llum, però també com treballar aquesta idea de pensar un projecte educatiu sense una excessiva planificació, amb una mirada ben oberta. Durant la xerrada hi ha hagut altres intervencions molt interessants, com la d’una docent que ens ha recordat com Leonardo Da Vinci, un dels fars del Renaixement, va posar la seva curiositat al servei del llenguatge artístic i científic. Això era l’Humanisme, una unió de diverses disciplines que avui s’han anat separant en instituts i universitats. Però que no sempre han conviscut separades, com ens deia la Lali Bosch dilluns passat i també durant la conversa d’avui.

Com el passat 14 de gener, en la segona part de la sessió, els grups de treball que es van formar durant el mes de desembre a Sistemes Oberts s’han reunit per començar a donar forma a les idees inicials. Els temes i grups d’avui són el consum de l’aigua, desmitificacions de l’aigua, el cicle de l’aigua i el so, l’expansió de la curiositat. Al final, ens hem posat al dia sobre els recursos que els participants podran fer servir per comunicar-se i compartir informacions fins a la propera trobada del mes de febrer. Sistemes Oberts ha creat un espai a la xarxa en què els diferents grups de treball tindran accés a recursos diversos i documentació i en què, alhora, podran comunicar-se i compartir els resultats de la seva recerca i el disseny d’activitats. Sens dubte seran eines molt útils, ja que d’aquí un mes hauran de proposar una activitat que, a més a més, pugui ser aplicable a l’aula i, segons com, a diferents franges d’edat.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Segona sessió i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.