Relat del 14 de gener

El 14 de gener hem tingut a Sistemes Oberts tres convidats que, com en altres sessions, han deixat molt clar que no hi ha fronteres entre disciplines que crèiem tan allunyades com l’art i la ciència. L’artista Eugènia Balcells ha conversat amb la Lali Bosch, comissària de la seva exposició Freqüències, i amb el científic Santiago Álvarez, que també ha col·laborat amb la creadora. La conversa a tres bandes ha revelat als participants de Sistemes Oberts una manera nova d’acostar-se a l’art des de la ciència, i a la ciència des de l’art.

Però, abans de parlar de Freqüències i altres projectes de l’Eugènia Balcells en què la separació entre art i ciència desapareix, la Lali Bosch ha insistit en aquest darrer punt: “Avui ens sembla una novetat l’aproximació d’art i ciència, però potser el que és nou és la seva separació. Potser ens hem de preguntar com és que van aconseguir separar-se.” Aquest és, de fet, el centre de gravetat de tota la trajectòria artística d’Eugènia Balcells, que no només mostra el seu treball a les sales dels museus de tot el món, sinó que també, com veurem, és ben present a la biblioteca de la Facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona, on és catedràtic el científic de vocació humanista Santiago Álvarez .

“Sóc un ciutadà a qui li agraden les arts, com a molta altra gent. Vaig fer batxillerat de ciències i lletres. No em vaig formar en història de l’art, però amb els anys m’hi he anat interessant. Penso que és un camí humà força normal. Cap a 1995 vam organitzar un congrés internacional de química a Barcelona, i vam tenir una mica de benefici. Amb els col·legues vam pensar què en podíem fer, i va sorgir la idea de fer un congrés on divertir-nos. I així va néixer el NoSIC (Non Strictly Inorganic Chemistry).” Es tracta d’una trobada bianual de caire multidisciplinar en què la ciència conviu amb la literatura i l’art.

La col·laboració entre el Santiago Álvarez i l’Eugènia Balcells va començar després que ell quedés captivat de la manera amb què la creadora presentava els elements químics en el seu projecte Freqüències a Arts Santa Mònica, associats als espectres de llum. El científic ens explica l’impacte que va sentir quan va viure la manera com l’Eugènia Balcells llegia la taula periòdica en la seva creació: “Em va sobtar perquè estic acostumat a veure en molts formats les taules periòdiques, al nostre departament en tenim les parets plenes. Però mai havia vist una taula periòdica com aquesta, que a més incorpora els espectres dels elements. Això és fondre les dues icones bàsiques de la física i la química. Els espectres lumínics han permès entendre la composició de l’univers i descobrir molts elements. Vaig quedar meravellat que mai ningú hagués pensat d’ajuntar aquestes dues icones, havia de ser una artista i no un científic qui ho fes. Cada espectre ve a ser un codi de barres de la matèria, una forma única d’identificar els elements.”

Sobre la taula periòdica de l’Eugènia Balcells, la Lali Bosch afirma que “resulta ser una icona que senyala tot allò que tenim en comú tots, i que a més a més funciona de forma universal”.

L’Eugènia Balcells ens explica els orígens de l’obra, la seva investigació sobre la llum, el color i les imatges: “Tot va començar amb la roda de color. Em vaig preguntar: i si existís un lloc on hi hagués totes les imatges, què passaria si les poguéssim veure totes? Què veuríem? Vaig començar a guardar fragments d’imatges i em vaig preguntar com ordenar i, alhora, construir la totalitat. La idea va ser agafar l’espectre de la llum amb els seus colors bàsics… Vaig classificar, en el meu estudi, amb el meu equip de tres o quatre persones, diferents imatges per veure què passava en el context de cada color. Va ser molt emocionant: en el vermell, a part d’algun signe o cosa puntual, hi havia el foc, i hi havia tot de laves originals del planeta… En el taronja hi havia diferents tons de la pell humana i la superfície de la Terra. Al groc teníem el sol i els camps de blat a punt de ser segats, i l’or, bàsicament. En el verd, tots els verds de la terra. I l’espectre acabava amb el violeta; en la natura gairebé no hi ha res i vaig pensar que potser era el color de la imaginació i els somnis. Tot això em servia per treballar la simbologia dels colors. Aquest joc em va portar a l arc de Sant Martí, a l’estructura de la pròpia llum.

“I en aquesta recerca de la millor manera de mostrar totes les imatges, navegant per internet, de cop vaig veure aparèixer els espectres de llum dels elements químics. Em vaig quedar fulminada, vaig entendre que cada espectre era la firma lumínica dels elements i la veu de la matèria. De sobte em vaig adonar que el ‘tot’ que anava buscant està fet d’aquests cent elements. Des de les sabates al cos fins a la més llunyana de les galàxies, tot està fet d’aquests cent protagonistes dels quals gairebé no sabem res. Sí, els hem estudiat a l’escola, però no amb la profunditat per entendre-ho, per fer-ho part de com nosaltres entenem la realitat. A partir d’aquest xoc perceptual tan gran, vaig decidir efectivament reproduir o fer una metàfora d’aquesta dansa, pensant la realitat com una dansa de trobada d’aquests elements. Els vaig introduir en l’ordinador un per un; els meus ajudants, per treballar a gran escala, els van donar alta definició i els vam fer girar, dansar. I de tota aquesta investigació va sorgir Freqüències.” Un projecte que no només va acostar els elements químics i els seus espectres lumínics als espectadors de les diverses exposicions de Freqüències. L’estreta col·laboració amb l’Àmbit de Ciència d’Arts Santa Mònica dirigit per Josep Perelló, des de l’inici del projecte va donar diversos fruits. Un d’ells és la presència de la obra de Balcells Homenatge als elements a la facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona, una taula dels elements –en què és present l’espectre lumínic de cada un d’ells– que en els inicis de Freqüències es va pensar com una eina de memòria per als docents que s’acostaven a l’exposició i que es va acabant integrant en el projecte. Un altre fruit del projecte és L’arròs es planta amb arròs, una pel·lícula que l’artista va realitzar arran de la resposta de diferents docents i centres educatius: un allau de projectes relacionats amb Freqüències que arribaven al museu abans fins i tot que acabés l’exposició. Aquesta no és la única obra d’Eugènia Balcells, en què la ciència té un paper protagonista, ja que aquesta és present de fet en tota la seva trajectòria. Per això, abans d’acabar seva intervenció, hem conegut i recorregut, gràcies a internet, altres exposicions com Años luz, en què l’artista investiga les imatges de l’univers.

Els participants afinen el seu tema de recerca

Els participants afinen el seu tema de recerca

Després de la intervenció de Lali Bosch, Eugènia Balcells i Santiago Álvarez, durant la segona part de la sessió, els membres dels tres grups de treball s’han reunit per començar a pensar quines seran les línies de recerca a seguir i les activitats que podrien fer en relació amb els tres temes que han triat: l’ús i el consum de l’aigua. D’aquí un mes, els grups de treball hauran d’haver ideat alguna activitat que hauran de compartir amb els altres participants de Sistemes Oberts. Mans a la feina!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Segona sessió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.