Relat del 12 de desembre

Imatge

Cada participant escriu a un post it un tema o una breu frase que sintetitza un primer interès lligat a la investigació de l’aigua i el penja a una paret.

Aula 0 del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Més de trenta persones, entre les quals es troben professors de diferents matèries i centres, artistes, matemàtics, biòlegs, físics, arquitectes, músics o dissenyadors s’enllacen en un sistema obert que gira al voltant de la investigació de l’aigua des de l’estret lligam entre l’art i la ciència.

La metodologia del projecte busca precisament aquest diàleg constant entre diferents bagatges, diferents perfils que treballaran en grups reduïts al llarg del curs, tant als seus respectius centres com a les sessions de treball i conversa al MACBA. Per aquest motiu es fa necessari en primer lloc crear grups d’afinitats comunes.

Imatge

Post-its utilitzats per trobar una temàtica comú entre professorat divers de diferents centres educatius

Cada participant escriu a un post it un tema o una breu frase que sintetitza un primer interès lligat a la investigació de l’aigua i el penja a una paret. Atzarosament van apareixent conceptes que es poden anar agrupant per àrees temàtiques. S’observa per exemple un bloc on s’enllacen “usos i valors de l’aigua”, “mites i llegendes o experiències en torn de l’aigua” i “els efectes de l’aigua sobre el medi”. Al costat és possible crear un altre grup d’afinitat a partir dels post its “moviments de l’aigua”, “cicle de l’aigua i experimentació”, “estructura i composició química de l’aigua” i “l’aigua com a font d’energia”. Finalment, ens apareix un bloc on enllacem “polimorfisme” i “les formes i el color”.

Imatge

Al costat és possible crear un altre grup d’afinitat a partir dels post its “moviments de l’aigua”

Imatge

Ens apareix un bloc on enllacem “polimorfisme” i “les formes i el color”

A partir d’aquests 3 grans blocs es formen cinc grups amb professors de diferents centres i matèries, ajudats per diferents facilitadors de la sessió. De moment només tenen en comú uns quants post its. Per aquest motiu, se’ls proposa dir en veu alta una nova paraula lligada a la que han escrit al post it mentre la resta dibuixa ràpidament a una fulla allò que aquest nou concepte els hi suggereix. Així, en tan sols cinc minuts, el grups de treball han expandit la seva primera aproximació als objectius, afegint termes com “clepsidra”, “audible”, “erosió”, “temps”, “purificació”, pas d’allò inorgànic a allò orgànic”, “excés d’aigua”, “evaporació”, “calma” o “pluja”.

Imatge

Se’ls proposa dir en veu alta una nova paraula lligada a la que han escrit al post it mentre la resta dibuixa ràpidament a una fulla allò que aquest nou concepte els hi suggereix. En tan sols cinc minuts, el grups de treball han expandit el seu mapa conceptual

El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i especialista en ecologia d’aigües dolces Narcís Prat posa sobre la taula la relació entre el consum diari d’aigua i certs desastres ecològics, reclamant un ús quotidià de l’aigua més intel·ligent. Li segueixen els Luthiers Drapaires, grup d’investigació obert de reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques que ens mostra com, amb uns quants electrodomèstics vells, aparells de programació de música electrònica i matèries orgàniques com l’aigua o el vi, es poden arribar a crear captivadores peces d’experimentació musical. Feta la demostració entra en escena Giancarlo Franzese, responsable del grup de recerca de Física Estadística de Matèria Complexa a la Universitat de Barcelona, on és professor des de 2008. En plena sintonia amb alguns dels interessos dels participants, el físic ens parla del polimorfisme de l’aigua, centrant-se en la seva alta viscositat o en les seves reaccions davant processos de vibració. Finalment, l’artista de new media i activista Annémie Maes, centrada en projectes d’ecologia i “política dels canvis” ens mostra un aparell –reflectòmetre- que li permet conèixer la quantitat d’aigua que s’incorpora a altres matèries. En aquesta ocasió ens centrem amb la presència de l’aigua a la mel i les seves implicacions.

Imatge

El sistema obert s’ha vist sacsejat. S’obre un torn de preguntes i es produeix un diàleg amb els professors, molts d’ells establint enllaços entre les seves possibles línies de recerca i els inputs que els hi han arribat des de les experiències dels convidats. Fins i tot els convidats estableixen un ric diàleg fins al punt que Franzese ens explica per exemple quin és el procés físic que desenvolupa l’aigua per tal que pugui produir el so als instruments creats pel Luthiers Drapaires. Cal recordar que a les pròximes sessions, gràcies a aquesta primera trobada de posada en comú d’afinitats, serà possible pensar en uns convidats que connectin amb les diferents línies de recerca de Sistemes Oberts. Avui ja s’ha pogut comprovar com, gràcies al contacte inspirador amb tot un gruix de convidats, els grups han pogut acabar d’expandir o matisar encara més les seves possibles línies de recerca.

De forma contínua, aquest sistema obert acabarà concretant diferents xarxes d’actuació a l’aula, als diàlegs al MACBA i finalment a les sales de la fàbrica de creació Fabra i Coats. D’aquesta manera, l’art i la ciència acabarà penetrant en aquestes primeres línies d’actuació que, de moment, semblen girar al voltant dels usos i abusos de l’aigua, dels processos industrials que afecten l’aigua, dels sistemes de mesurar i visibilitzar les diferents quantitats d’aigua o de les possibilitats visuals, plàstiques i sonores del llenguatge científic lligat al cicle de l’aigua.

Advertisements
Imatge | Aquesta entrada s'ha publicat en Primera sessió i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.