Relat del 10 de desembre

La inauguració del projecte Sistemes Obertes s’enceta, efectivament, creant una xarxa d’intercanvi oberta; a partir de l’ús col•lectiu de gomes elàstiques de diversos colors, els diferents participants –professors, facilitadors, artistes, científics- es presenten i s’enllacen els uns amb els altres. La imatge que es crea sintetitza la metodologia que fonamentarà les sessions: diferents perfils, diferents bagatges i diferents interessos es connecten i es retroalimenten. Tot i que el diàleg col•lectiu serà constant, es fa necessari crear grups d’afinitat més reduïts.

Foto1

Cada participant escriu a un post it un tema o una breu frase que sintetitza el seu interès per l’aigua

Cada participant escriu a un post it un tema o una breu frase que sintetitza un primer interès lligat a l’essència conceptual de Sistemes Oberts: el lligam entre l’art i la ciència, travessat per un eix concret, l’aigua. D’aquesta manera, van apareixent qüestions com “depuració”, “mesura”, “el moviment de l’aigua”, mites i llegendes”, “H2O, forma i color”, “xarxa de l’aigua a la ciutat” o “l’aigua l’origen de la vida”. Fet aquest exercici, els convidem a que, partint del seu dibuix –a mode de partitura conceptual- escriguin un breu relat que enllaci de forma oberta tots aquells conceptes que hagin aparegut al seu grup.

Foto2

Post-it agrupats per temàtiques afins

Foto3

Temes d’interès dels membres del grup mites i llegendes de l’aigua

Es llegeixen tres escrits –un de cada grup- a mode d’exemple, que ens permeten descobrir com, en tan sols una hora, cada grup format per professors -la majoria dels quals no es coneixen prèviament- han creat una primera afinitat comú. El primer d’ells ens acosta un assaig que visibilitza una postura sociològica davant les problemàtiques que envolten l’ús, el comerç o a la propietat de l’aigua, a una escala global. El segon es centra amb la construcció de mites i llegendes al voltant de l’aigua i, en efecte, el seu relat adopta la forma d’un conte que explicita aquesta primera aproximació literària. Finalment, el tercer grup ens llegeix un relat que comença com a història d’amor entre l’oxigen i l’hidrògen i que es desenvolupa posant sobre la taula qüestions com les metamorfosis d’una molècula d’aigua.

Abans de ser sacsejats pels primer convidats de Sistemes Oberts, els membres de cada grup poden finalment acabar de discutir els seus interessos per començar a pautar una hipotètica línia de recerca que treballaran al llarg del curs. Poc a poc es pot comprovar com, per exemple, aquell grup de preocupacions més sociològiques arriba a fer-se preguntes concretes com “què fa que un bé vital com l’aigua es vulgui posseir?”, mentre que el grup d’afinitats més humanístiques planteja la difícil pregunta “Com enllacem els mites al voltant de l’aigua amb les eines d’investigació científica?”.

Història6

No respondre immediatament aquesta pregunta forma part essencial de la metodologia. Ja ho hem anunciat amb la imatge amb la que encetàvem el projecte: treballem a l’interior d’un sistema obert on, com un científic o un artista, l’aprenentatge es desenvolupa mitjançant l’assaig i l’error i on les preguntes poden romandre sense resposta. Tanmateix, a cada sessió tindrem l’oportunitat d’escoltar diferents convidats provinents del terreny artístic i científic que, mitjançant la comunicació de les seves experiències professionals, seran una inspiració i una ajuda necessària per als diferents grups. En aquest cas, l’artista barcelonina Francesca Llopis ens mostra el seu vídeo Gotes cauen -2007- i ens parla d’un projecte escolar on va construir un iceberg com a contenidor de memòries personals dels alumnes amb els que va treballar. Sens dubte, aquest experiment pedagògic on investigaven sobre la localització del so a un iceberg o la seva relació amb altres matèries –entre moltes altres coses-, serà inspirador per aquests participants que just avui encara estan rumiant sobre el futur treball amb els seus alumnes al voltant dels aspectes artístico-científics de l’aigua.

El diàleg amb la Francesca Llopis es completa amb la intervenció del catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i líder del grup de física de la matèria tova Ignasi Pagonabarraga. Casualment, també ens parla de les gotes d’aigua, centrant-se en la investigació sobre el comportament de l’aigua a petites dimensions per tal de descobrir, per exemple, la seva gran elasticitat, la seva transmissió per circuits microfluídics o el comportament de la seva cinètica quan es barreja amb l’oli. Aquest enllaç us portarà a la presentació que va fer durant la sessió.

S’obre un torn de preguntes i es produeix un diàleg amb els professors. Si bé avui els convidats han hagut d’improvisar i intentar redirigir el seu discurs als primers interessos dels professors, cal recordar que a les pròximes sessions, gràcies a aquesta primera trobada de posada en comú d’afinitats, serà possible pensar en uns convidats que connectin amb les diferents línies de recerca de Sistemes Oberts.
De forma contínua, aquest sistema obert acabarà concretant diferents xarxes d’actuació a l’aula, als diàlegs al MACBA i finalment a les sales de la fàbrica de creació Fabra i Coats. D’aquesta manera, l’art i la ciència acabarà penetrant en aquestes primeres línies d’actuació al voltant de les problemàtiques de la distribució de l’aigua, de la construcció de mites fonamentats en allò aquàtic i del cicle de l’aigua.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Primera sessió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.